ALTAIR NAUTICA

Carta nàutica · Tema d'examen del PER

Com es llegeix una carta nàutica?

El marc, la rosa i tot el que hi ha a dins, explicat sobre la carta L105 de l'Estret que es fa servir a l'examen del PER.

Ricard Prehn, patró professional i capità de iot Actualitzat el 29 de setembre del 2026 8 min

1020 47915141728253138 2₅ D B 5s COM ES LLEGEIX Sondes: metres de fons Isòbates: mateixa fondària D B 5s: llampec blanc / 5 s Distàncies: escala de latitud Exemple, no és una carta real

Una carta nàutica es llegeix de fora cap a dins: primer el marc (latituds als costats, longituds a dalt i a baix; les distàncies, sempre a l'escala de latituds), després la rosa (nord vertader, nord magnètic i la declinació de l'any) i finalment el que hi ha al mar: sondes i verils, fars amb la seva característica, caps, ports i perills.

A l'examen del PER tot això es treballa sobre una carta concreta, la L105 de l'Estret de Gibraltar. Aquí la tens explicada peça a peça, amb les animacions de l'aula virtual per veure-ho en moviment.

Què és una carta nàutica?

És un plànol fet per navegar: a més de la costa porta profunditats, perills, fars i balises, zones prohibides i la declinació magnètica. A Espanya les publica l'Institut Hidrogràfic de la Marina, i gairebé totes fan servir la projecció Mercator, en què els rumbs són línies rectes.

A la projecció Mercator els meridians i els paral·lels són rectes perpendiculars entre si. Per aconseguir-ho, la carta estira les latituds a mesura que s'allunya de l'equador. El preu és que les escales no són iguals a tota la carta; l'avantatge, que un rumb constant es dibuixa com una línia recta, i això és el que permet traçar una derrota amb regle i transportador.

Segons quant detall donin, hi ha cartes de punt major (costaneres, de recalada, portolans d'un port i cartutxos, que són ampliacions dins d'una altra carta) i de punt menor o generals, per a travessies llargues amb poc detall.

Què és la carta L105 de l'examen del PER?

És la carta de l'Estret de Gibraltar sobre la qual es resolen els exercicis de carta de l'examen del PER: hi ha el cap Roche, Trafalgar, Tarifa i Punta Europa a la costa nord, i el cap Espartel, Tànger i Ceuta a la sud. Les preguntes de situació, rumb i estima es fan amb els seus fars.

És una carta per estudiar i examinar-se. La reproducció que fem servir al simulador de l'aula porta la marca «No vàlid per a la navegació»: per navegar de debò es fan servir les cartes oficials de l'Institut Hidrogràfic de la Marina, i avui, a més, el plòter.

En quina escala de la carta es mesuren les distàncies?

Sempre a l'escala de latituds, la dels costats de la carta: un minut de latitud és una milla nàutica (1.852 metres). L'escala de longituds, a dalt i a baix, només serveix per llegir longituds, mai per mesurar.

  • Latitud: a les vores esquerra i dreta. De 0° a 90° N o S, sempre amb dos dígits (l = 36° N). Creix cap amunt.
  • Longitud: a les vores superior i inferior. De 0° a 180° E o W, sempre amb tres dígits (L = 005° W). A l'Estret som a l'oest de Greenwich, així que creix cap a l'esquerra.
  • Minuts i dècimes: cada minut de l'escala està dividit en cinc caselles de 0,2'. Es llegeix graus, minuts i una dècima: 36°06,6' N.

Per culpa de Mercator, un minut de longitud no mesura el mateix que un de latitud: a l'altura de l'Estret, 5 minuts de latitud (5 milles) abasten uns 6 minuts de longitud. Per això la distància es mesura amb el compàs a l'escala de latituds, a l'altura de la zona on treballes. Com se situa i es treu un punt, pas a pas, ho tens a com situar i treure coordenades a la carta nàutica; aquí ens quedem amb la idea de les escales.

Mira-ho a la carta

La carta de l'Estret, peça a peça

Tres animacions del Tema 11 de l'aula, dibuixades amb les coordenades reals de la L105: què són les línies i cap on creixen els números, com es compten minuts i dècimes, i la comprovació amb el compàs que un minut de longitud no és una milla. Prem ▶ o arrossega la línia de temps. (Com l'aula, estan en castellà.)

Carregant la demo…

Són tres de les més de 90 animacions i simuladors de l'Aula Virtual del curs PER/PNB, que inclou a més un simulador de carta nàutica per treballar la L105 amb regle, compàs i transportador. Va inclosa al curs: hi entres pagant 100 € i la resta es paga en reservar les pràctiques.

Com es llegeix la característica d'un far a la carta?

D'esquerra a dreta: tipus de llum, període, elevació i abast. «Gp Oc (2) 6s 11m 9M» és un grup de dues ocultacions que es repeteix cada 6 segons, amb el llum a 11 metres sobre el nivell del mar i un abast de 9 milles.

A la carta, el far és una llàgrima al costat d'un punt, i al seu costat hi ha la característica. La part del tipus de llum diu com s'encén: Fl són llampades (el llum està més temps apagat que encès), Oc ocultacions (al revés) i Iso isofase (tant encès com apagat). El número entre parèntesis és quantes llampades o ocultacions formen el grup. Els ritmes dels llums els tens amb animació a l'article d'abalisament.

Aquests són els fars de la L105 que més surten als exercicis, amb les dades que fem servir a l'aula:

FarCaracterísticaAbast
Cabo RocheFl(4) 15s20 M
Cabo TrafalgarFl(2+1) 15s22 M
Illa de TarifaFl(3) 10s26 M
Punta CarneroFl(3+1) 20s16 M
Punta EuropaIso 10s19/15 M
Cabo EspartelFl(4) 20s30 M
Punta MalabataFl(2) 10s17 M
Punta Almina (Ceuta)Fl(4) 24s22 M

Compte amb els fars que tenen sectors de colors: la carta els posa un abast per color. A l'examen de Barcelona del 20 de juny de 2026 van preguntar l'abast del far situat a l = 36°06,6' N, L = 005°20,6' W (Punta Europa), i la resposta bona era «19/15 milles», no «19 milles»: calia copiar els dos abasts tal com vénen retolats.

Què són les sondes i els verils d'una carta?

Les sondes són els números solts que hi ha al mar: la profunditat en metres referida al zero hidrogràfic, que és aproximadament la baixamar més baixa possible. Els verils o isòbates són les línies que uneixen punts d'igual profunditat.

Dos detalls que convé no oblidar. Primer, la sonda de la carta no és un mínim garantit: l'aigua real és la sonda més l'alçada de la marea en aquell moment, i amb pressió alta o vent de terra n'hi pot haver menys. Segon, els verils també són línies de posició: una sonda mesurada i corregida de marea et col·loca sobre el veril d'aquella profunditat. En un examen de Barcelona de juny de 2024 es va preguntar justament quina isòbata passava per un punt de la carta (la de 500 m).

A més de les profunditats, dins de la carta hi trobaràs els accidents de la costa, els punts que es veuen des del mar (fars, torres, esglésies), els perills (roques, baixos, naufragis) i les zones prohibides o restringides, cadascuna amb el seu símbol. A l'examen de juny de 2026 en va sortir un: el d'àrea prohibida de pesca.

Què indica la rosa d'una carta nàutica?

La rosa té dues corones graduades: l'exterior en graus vertaders i la interior en magnètics. Al centre porta la declinació magnètica d'un any i la seva variació anual; a la L105, «2°50' W 2005 (7' E)». Abans de fer-la servir cal actualitzar-la a l'any en curs.

Rosa de la carta L105 amb la corona exterior en vertaders, la interior en magnètics i l'anotació 2°50' W 2005 (7' E); al voltant, sondes i verils de 50, 100 i 200 metres
La rosa de la L105. Fixa-t'hi també en els números solts (sondes) i en les línies retolades 50, 100 i 200 (verils).

El número del centre no es fa servir tal qual: és la declinació del 2005. Com s'actualitza a l'any en curs i com es combina amb el desviament del compàs per passar de rumb d'agulla a vertader ho tens pas a pas a declinació magnètica i correcció total.

Quin material cal per treballar la carta?

Un transportador d'angles, un compàs de puntes, un regle llarg i un llapis. Sembla poc, però el material decideix la precisió: amb un compàs que balla o un llapis gruixut, el punt es mou una dècima de minut sense que te n'adonis.

  • Regle llarg i transparent: el típic de 30 cm es queda curt; millor de 40 a 50 cm.
  • Compàs de precisió, amb roda d'ajust fi i les articulacions fermes: si s'obre sol, perds la mesura entre l'escala i la carta.
  • Llapis de punta fina, perquè les marques siguin precises, i goma per netejar la carta entre exercicis.
Classe de carta nàutica del PER a Altair: un alumne mesura sobre la carta amb el compàs, amb el transportador sobre la taula
Exercicis de carta en una classe del PER: compàs a la mà i transportador sobre la taula.

Quantes preguntes de carta hi ha a l'examen del PER?

A l'examen oficial de Barcelona del 20 de juny de 2026 (model 1) en van ser 9 de les 45: cinc de teoria de navegació i quatre d'exercicis sobre la carta de l'Estret (situació per oposició i distància, estima, abast d'un far i situació per marcació i distància).

Les errades gairebé mai no són de no saber el procediment, sinó de distraccions: mesurar a l'escala que no toca, llegir els minuts del grau equivocat, traçar una demora d'agulla o passar malament els minuts a hores. Els hem reunit a els errors típics a la carta de l'examen del PER, cadascun amb la seva pregunta oficial. Si estàs organitzant l'estudi, mira també com aprovar el PER en un mes; i per a l'altra part grossa de l'examen, el RIPA.

Font: Temes 10 i 11 del temari del PER d'Altair (aula virtual), carta L105 de l'Estret de Gibraltar i exàmens oficials del PER de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, juny de 2024 i juny de 2026).

T'estàs preparant el PER?

La carta s'aprèn fent exercicis. A l'Aula Virtual del curs PER/PNB tens el simulador de carta de la L105, les animacions que has vist i els exàmens oficials reals per practicar. El PER costa 490 € i comences pagant 100 €; la resta, en reservar les pràctiques en veler real des de Port Garraf, amb el mateix instructor de la teoria al títol.