Viure el mar en el seu estat més pur
«No és només veure’ls, és sentir el silenci del motor aturat i escoltar el bufec d’un rorqual a pocs metres del nostre vaixell.»
A Altair Nàutica entenem que l’avistament de cetacis és una responsabilitat i un privilegi. A bord del BELA, el nostre veler d’expedició, et portem més enllà de l’horitzó per descobrir la vida secreta del mar català. Sense presses, amb rigor científic i amb la passió de qui fa 25 anys que navega aquestes aigües davant de Barcelona i el Garraf.
Sortides de 6-7 hores
Places limitades
Màxim respecte, mínima petjada. Una experiència que canvia la manera de veure l’oceà.
Saber-ne mésNavegar per la costa del Garraf ofereix l’oportunitat única d’observar vida marina en llibertat. Gràcies als canons submarins del litoral català, zona de pas migratori i d’alimentació, hi podem trobar des de dofins veloços fins al majestuós rorqual comú.
Guia visual d’espècies
1. Dofí comú (Delphinus delphis)
Adults 1,7-2,5 m · Cria 0,9-1 m
És el més avistat a la Mediterrània occidental. S’identifica pel seu dibuix lateral en forma de rellotge de sorra ocre i gris. És un animal gregari que forma grups de desenes a centenars d’individus. Destaca per l’aleta dorsal alta i falcada, i un morro clarament separat del meló.
2. Dofí llistat (Stenella coeruleoalba)
Adults 1,8-2,7 m · Cria 0,9-1 m
L’espècie més abundant de la Mediterrània. Té el cos prim amb una característica banda fosca que va de l’ull a l’aleta pectoral. És molt acrobàtic i sovint neda a la proa dels vaixells. La coloració ventral pot ser blanca o rosada.
3. Dofí mular (Tursiops truncatus)
Adults 1,9-4,1 m · Cria 0,85-1,4 m
De cos robust i morro curt, té una coloració dorsal grisa uniforme i ventral blanca. És una espècie tant costanera com pelàgica que sol anar en grups de 5 a 15 individus. És molt sociable amb les embarcacions.
4. Catxalot (Physeter macrocephalus)
Adults 10,5-16,5 m · Cria 3,5-4,5 m
Destaca pel cap enorme (1/3 de la seva longitud). Té un únic espiracle al costat esquerre i una aleta dorsal baixa seguida de crestes. Pot bussejar a més de 2.000 metres de fondària i és present tot l’any en zones com el Canal d’Eivissa.
5. Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
Fins a 24 m · més de 70 t · En perill d’extinció
L’estrella indiscutible del Garraf. La segona espècie més gran del planeta. Té dues marques que la fan inconfusible: el chevron —una V clara darrere del cap— i la coloració asimètrica de la mandíbula, blanca al costat dret i fosca a l’esquerre. Aquesta asimetria no és un caprici evolutiu: el rorqual s’alimenta girant-se sobre el costat dret per engolir de cop bancs d’eufausiacis (krill mediterrani) o peixos pelàgics petits. En una sola capbussada pot empassar-se milers de litres d’aigua que després filtra a través de les barbes. En temporada d’alimentació pot consumir fins a 1,8 tones d’aliment al dia.
El seu bufec vertical supera els 6 metres i es veu a quilòmetres de distància. Arriba als 37 km/h en esclats —els mariners l’anomenaven «el llebrer del mar». Pot submergir-se fins a uns 470 metres i aguantar 20 minuts sense respirar. Viu fins a 90 anys, assoleix la maduresa sexual entre els 6 i els 12 anys, i les femelles pareixen una sola cria cada 2-3 anys després de gairebé un any de gestació. Les cries ja fan 5,5-6,5 metres en néixer.
Visita la costa del Garraf de febrer a juny per aprofitar l’esclat de zooplàncton que generen els canons submarins. Aquesta franja costanera és Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. En aquest corredor s’han identificat per fotoidentificació de l’aleta dorsal més de 400 individus diferents. Tot i així, l’espècie continua amenaçada per col·lisions amb vaixells, captures accidentals, contaminació acústica i microplàstics.
El corredor del Garraf en xifres
Una de les poblacions més estudiades de la Mediterrània occidental
La franja marina davant del Garraf i Vilanova (1.944 km², el Hope Spot declarat per Mission Blue el 2024) és zona de pas i d’alimentació de rorquals cada primavera. Els estudis científics fets en aquesta àrea ja sumen més d’una dècada de seguiment continu:
400+
individus
identificats
1.944
km² d’àrea
de seguiment
6. Cap d’olla gris (Grampus griseus)
Adults 2,6-4 m · Cria 1,1-1,7 m
Té el cap bulbós sense morro visible. El cos està cobert de cicatrius blanques característiques produïdes per les seves interaccions. Viu a fondàries de més de 200 m i s’alimenta de cefalòpodes.
7. Zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Adults 5,5-7 m · Cria 2,3-2,7 m
Té el cap i el dors més pàl·lids o blancs, sobretot els mascles adults. Té una petita concavitat damunt del cap i una dorsal petita i molt enrere. És el campió del busseig: arriba a més de 3.000 metres i és molt sensible al sonar.
Més enllà dels cetacis: altres joies de la Mediterrània
La riquesa de les nostres costes no s’acaba amb els mamífers marins. La Mediterrània és un ecosistema vibrant on coincideixen espècies fascinants que sovint ens regalen trobades inoblidables durant les nostres navegacions amb el BELA.
Peix lluna (Mola mola)
És el peix ossi més pesant del món. Amb la seva forma circular característica i sense aleta caudal, sovint se’l veu «prenent el sol» a la superfície per regular la temperatura i deixar que els ocells li desparasitin la pell. És un nedador lent però majestuós que pot pesar més de 1.000 kg.
Tonyines i la tonyina vermella
Veure un banc de tonyines vermelles (Thunnus thynnus) caçant és pur espectacle. Aquests depredadors «fórmula 1» del mar poden assolir velocitats increïbles. Els salts i el frenesí a la superfície delaten la seva presència, sovint acompanyats d’aus marines que aprofiten el banquet.
Peix espasa (Xiphias gladius)
Tot i que és un animal sobretot d’aigües profundes, es pot avistar a prop de la costa durant les migracions. La seva silueta llarga i la potent espasa el fan inconfusible. És un dels depredadors més ràpids i elegants de l’oceà, capaç de fer salts espectaculars.
Bancs de sardines i seitons
La base de la cadena alimentària. Aquests grans bancs de peixos petits formen «boles d’esquer» (bait balls) com a mecanisme de defensa. Són l’aliment de dofins, tonyines i aus, i creen ecosistemes temporals de vida frenètica enmig del blau.
Tortuga babaua (Caretta caretta)
És la tortuga marina més comuna a les nostres costes. Crucial per a l’equilibri marí, s’alimenta de meduses i crustacis. És fonamental no molestar-les i avisar el 112 si veiem algun exemplar ferit o atrapat en plàstics.
El món de les meduses: aliades de la cadena tròfica
Encara que sovint les veiem com una molèstia per al bany, les meduses són peces fonamentals de la Mediterrània. No només són l’aliment principal de les tortugues babaues i del peix lluna, sinó que també serveixen de refugi per als juvenils de molts peixos que s’amaguen entre els seus tentacles.
Importància ecològica
- Recicladores de nutrients: controlen les poblacions de plàncton i retornen nutrients al sistema quan moren i s’enfonsen.
- Preses essencials: espècies protegides com el peix lluna o la tortuga babaua en depenen gairebé exclusivament.
- Indicadors biològics: la seva presència massiva ens dona informació vital sobre la temperatura i la qualitat de l’aigua.
Quina és la millor època per a l’avistament?
La primavera, de febrer a juny, és la millor època per al rorqual comú; els dofins es veuen tot l’any. Tot i així, per a un avistament amb èxit el més important és el mar pla: sense onades és molt més fàcil detectar els bufecs o les aletes a l’horitzó.
Compromís amb la fauna
A Altair Nàutica operem amb l’autorització oficial del MITECO. Respectem les distàncies de seguretat i mai no perseguim els animals. El nostre objectiu és l’observació respectuosa i educativa.
Vols veure’ls en llibertat?
Uneix-te a les nostres sortides de 6-7 hores al BELA, autoritzades pel Ministeri.
Veure la sortida de cetacis