Què és el RIPA? Qui té preferència al mar

Què és el RIPA i a qui s'aplica?

El RIPA és el Reglament Internacional per Prevenir els Abordatges a la Mar, de 1972: fixa les regles de rumb i govern, els llums i marques i els senyals acústics que eviten que dos vaixells xoquin. Obliga tots els vaixells a alta mar i a les aigües que s'hi comuniquen, també el teu veler o la teva llanxa a prop de la costa.

Es divideix en parts: la A (regles 1 a 3) dona les definicions; la B (regles 4 a 19), les regles de rumb i govern, que són les que decideixen qui s'aparta; la C (regles 20 a 31), els llums i marques; i la D (regles 32 a 37), els senyals acústics i lluminosos.

Dues definicions que convé tenir clares des del principi. Vaixell de vela és el que navega a vela sense fer servir el motor: si el portes en marxa, per al RIPA ets un vaixell a motor encara que duguis les veles hissades. I risc d'abordatge (regla 7): si la demora d'un vaixell que s'acosta no canvia, xocareu; i si dubtes, es considera que el risc existeix.

Qui té preferència al mar?

Depèn de la trobada: entre dos vaixells a motor manen les regles d'avançament, de vista de cara i d'encreuament (regles 13, 14 i 15); entre dos velers, el vent (regla 12); i entre vaixells de tipus diferent, la jerarquia de la regla 18. Per sobre de tot, el que n'avança un altre sempre se n'aparta.

Encreuament: regla 15

Cedeix el pas el que té l'altre pel seu costat d'estribord (a la dreta). Maniobra aviat, normalment caient a estribord per passar-li per la popa, i evita tallar-li la proa. L'altre manté el rumb i la velocitat.

De nit es veu de seguida: si de l'altre vaixell en veus el llum vermell (el seu costat de babord), el tens pel teu estribord i t'has d'apartar. El que segueix a rumb (regla 17) no es queda mirant sense més: si veu que l'altre no maniobra, pot i ha d'actuar per evitar l'abordatge.

De cara: regla 14

És una situació de vista de cara (regla 14): tots dos cauen a estribord i es passen per babord, babord amb babord. Cap no té preferència; maniobren tots dos.

De nit la reconeixes perquè veus alhora els dos llums de costat de l'altre, el vermell i el verd, i els seus llums de tope en línia.

Avançament: regla 13

Sempre el que avança, sigui del tipus que sigui: també un veler que avança un vaixell a motor (regla 13). Avances quan t'hi acostes des de més de 22,5° a popa del través de l'altre, dins del sector del seu llum de popa.

De nit, el que avança només veu el llum blanc de popa de l'altre, cap dels seus llums de costat. Si dubtes de si estàs avançant, considera que sí.

Entre dos velers: regla 12

Quan tots dos naveguen a vela, decideix el vent: el que el rep per babord cedeix al que el rep per estribord; i si tots dos el reben per la mateixa banda, el de sobrevent cedeix al de sotavent.

Quina és la jerarquia de vaixells del RIPA?

La de la regla 18, de més a menys preferència: vaixell sense govern i vaixell amb capacitat de maniobra restringida (sense ordre entre ells), vaixell dedicat a la pesca, vaixell de vela i vaixell de propulsió mecànica. Cadascun s'aparta dels que té per sobre.

1. Vaixell sense govern (no pot maniobrar per una avaria, per exemple) i vaixell amb capacitat de maniobra restringida (una draga, un vaixell fent treballs submarins, un remolc difícil). La regla no en posa cap per sobre de l'altre.
2. Vaixell dedicat a la pesca: pescant amb xarxes, palangres o arts d'arrossegament que li restringeixen la maniobra. No hi compta el vaixell d'esbarjo que pesca al curricà.
3. Vaixell de vela, navegant només a vela.
4. Vaixell de propulsió mecànica: la majoria de les embarcacions d'esbarjo.

A part hi ha el vaixell restringit pel seu calat, un mercant que no pot sortir de les aigües profundes: tots, llevat del sense govern i del de maniobra restringida, eviten estorbar-ne el pas.

Té sempre preferència un veler sobre un vaixell a motor?

No. El veler cedeix si és ell qui avança, no ha d'estorbar un vaixell que només pot navegar dins d'un canal estret o d'una via de trànsit, i si porta el motor en marxa és un vaixell de propulsió mecànica encara que tingui les veles hissades.

La regla 18 comença amb una excepció que s'oblida molt: s'aplica «llevat del que disposen» les regles 9 (canals estrets), 10 (dispositius de separació de trànsit) i 13 (avançament). Per això el veler que avança una llanxa és el que s'aparta.

Com ha de ser la maniobra per evitar un abordatge?

Clara, amb prou antelació i decidida (regla 8): un canvi de rumb o de velocitat prou ampli perquè l'altre vaixell el vegi, no una sèrie de petits retocs. I cal comprovar que funciona: la demora de l'altre vaixell ha de començar a canviar.

Si hi ha espai, un canvi de rumb fet a temps sol ser el més eficaç. Si cal més temps per entendre la situació, es redueix la velocitat o es para. El que no serveix és la maniobra tímida i tardana: l'altre vaixell no la percep i la demora continua sense canviar. Al simulador ho veus amb l'opció «Sin maniobra».

Quins llums de navegació cal conèixer?

Els quatre bàsics: el llum de tope blanc cap a proa (225°), els de costat, verd a estribord i vermell a babord (112,5° cadascun), i el llum de popa blanc (135°). S'encenen de la posta a la sortida del sol i amb visibilitat reduïda.

• Vaixell a motor de menys de 50 m: tope, costats i popa.
• Veler navegant a vela: costats i popa, sense llum de tope (pot portar a més vermell sobre verd, tot horitzó, al tope del pal). Si engega el motor, encén el de tope.
• Sense govern: dos vermells tot horitzó, un sobre l'altre.
• Maniobra restringida: vermell, blanc i vermell tot horitzó, en vertical.
• Fondejat, menys de 50 m: un blanc tot horitzó.

Com saber de nit cap on va un altre vaixell, quins llums porta un veler o una llanxa petita i a quina distància es veuen: ho tens tot, amb un altre simulador, a els llums de navegació dels vaixells. I no s'han de confondre amb els llums de fars i boies, que són un altre tema: l'abalisament i les marques cardinals.

Com es pregunta el RIPA a l'examen del PER?

Amb dibuixos de dues embarcacions, A i B, i quatre respostes: qui maniobra, quina situació és o quin vaixell és pels seus llums i marques. A l'examen oficial de Barcelona del 20 de juny de 2026 (model 1) van ser 10 de les 45 preguntes, i el RIPA té el seu propi màxim d'errades: es pot suspendre només per ell.

L'error típic: aplicar la regla del vent a un vaixell a motor

Aquesta és la pregunta tal com va sortir en aquell examen (en castellà):

«Navegando en un buque de propulsión mecánica observamos por la proa un buque de vela, y como aparece en el dibujo, está cruzando con riesgo de abordaje. ¿Qué maniobra deberemos efectuar?»

• a) Mantener el rumbo y la velocidad porque tenemos preferencia de paso.
• b) Maniobraremos para evitar el abordaje. (correcta)
• c) Solamente maniobraremos si recibimos el viento por estribor.
• d) Solamente maniobraremos si recibimos el viento por babor.

La correcta és la b: el vaixell a motor s'aparta del veler (regla 18). Els paranys són la c i la d: la regla del vent per babord o per estribord és la 12, i només serveix entre dos velers. Un vaixell a motor no «rep el vent» a efectes del RIPA. I la a atrapa qui confon l'encreuament entre dos motors (regla 15) amb motor davant de vela.

A l'aula virtual practiques amb els exàmens oficials reals de convocatòries anteriors, amb correcció a l'instant. Si estàs organitzant l'estudi, et serveix com aprovar el PER en un mes i com es treu el títol PER pas a pas.

Font: text consolidat del RIPA al BOE (BOE-A-1977-15605) i Tema 6 del temari del PER d'Altair.