Quan surts de Port Garraf cap al sud, l'aigua té durant hores el mateix color. A sota, en canvi, hi passa una cosa enorme: a unes 8 milles la plataforma s'acaba i el fons es precipita per un sistema de canons que baixa fins a 2.180 metres. És un dels relleus més espectaculars de la Mediterrània occidental, i és la raó per la qual els rorquals vénen a menjar davant de Barcelona.
El mapa: el que hi ha sota l'aigua davant del Garraf
El mapa de dalt està fet amb les dades de batimetria d'EMODnet, el model del fons marí de la Unió Europea, el mateix que fa servir la carta nàutica de la nostra aula virtual. Les línies blanques són les isòbates, les corbes de nivell del mar: 50, 100, 200, 500 i 1.000 metres.
Fixa't en dues coses. La primera, la franja clara arran de costa: és la plataforma continental, una plana suau que no passa de 100 m. La segona, les formes fosques que es retorcen cap al sud: són els canons, que mosseguen la vora de la plataforma com les arrels d'un arbre.
| Distància des de Port Garraf | Fondària | Què hi ha |
|---|---|---|
| 3 milles | 37 m | Plataforma continental |
| 7 milles | 88 m | Plataforma, a prop de la vora |
| 8 milles | 100 m | Vora de la plataforma |
| 10 milles | 305 m | Capçalera dels canons |
| 12 milles | 940 m | Dins del sistema de Foix |
En quatre milles, menys d'una hora de navegació a vela, el fons cau gairebé 900 metres. Des de la coberta no es nota res; per a la vida marina ho canvia tot.
El canó de Foix: un riu sota el mar
El gran protagonista és el sistema de canons de Foix, que pren el nom del riu que desemboca a Cubelles. Segons l'estudi més complet publicat sobre ell, del grup de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (Tubau, Lastras, Canals, Micallef i Amblas, Geomorphology, 2013), el sistema:
- Fa 97 km en direcció nord-oest - sud-est.
- Comença a 72 m de fondària, a la plataforma continental.
- Acaba a 2.180 m, on s'uneix al canal de València, la gran vall submarina que separa la península de les Balears.
- Té dos braços principals molt sinuosos i dos afluents parcialment reblerts de sediment: els canons de Cunit i de Valldepins.
- El formen 1.660 llits que sumen uns 1.000 km: una xarxa de barrancs submarins ramificada com la d'un riu de muntanya.
El 2009 el vaixell oceanogràfic Hespérides en va cartografiar el canó amb detall, en una campanya dirigida pel catedràtic Miquel Canals dins del projecte europeu Hermione. És a dir: el que tens al mapa no és una curiositat, és un objecte d'estudi científic de primer nivell a una hora de vela del nostre pantalà.
Com es va formar: quan el Llobregat hi desembocava
Un canó submarí s'assembla molt a una vall fluvial, i no per casualitat. Segons el Parc Científic de Barcelona, el canó de Foix és el lloc on fa milers d'anys desembocava el riu Llobregat.
L'explicació és el nivell del mar. Durant les èpoques glacials, amb bona part de l'aigua del planeta glaçada als casquets, la Mediterrània era més de cent metres més baixa que avui. La plataforma que ara naveguem era terra ferma i la costa quedava al costat de la capçalera dels canons. Els rius hi abocaven la seva càrrega de sorra i llim directament a la vora del talús.
Aquest sediment no s'hi queda quiet: s'acumula, es desestabilitza i baixa pel pendent en corrents de turbiditat, allaus submarines d'aigua carregada de partícules que erosionen el fons com una riuada. Els autors de l'estudi del 2013 expliquen que els petits barrancs que envolten les capçaleres (el que anomenen rim gullies) són el principal mecanisme amb què el canó creix i es menja la plataforma, portant material de la costa cap al fons.
Amb el mar al nivell actual, els rius ja no hi arriben, i per això els afluents de Cunit i Valldepins estan parcialment reblerts. Però el relleu continua allà, i continua movent aigua.
Per què els canons atrauen les balenes
Aquí hi ha el perquè de tot plegat. Un estudi publicat a Frontiers in Marine Science (Tort Castro i col·laboradors, 2022) descriu una zona d'alimentació de rorqual comú descoberta en l'última dècada davant de la costa catalana, entre Torredembarra i Castelldefels, just damunt dels canons de Cunit i de Foix. El mecanisme, en paraules seves: els sistemes de canons i el corrent Ligur-Provençal-Català creen un aflorament que dispara la producció de plàncton a la primavera, amb densitats altes de krill al llarg de la vora de la plataforma.
Traduït: el corrent xoca amb el relleu, l'aigua profunda, freda i carregada de nutrients puja, el plàncton esclata i el krill es concentra just a la línia on el fons s'esfondra. I el rorqual comú, el segon animal més gran del planeta, hi ve a menjar-se'l.
- Quan: els rorquals visiten la zona de febrer a juny, amb el pic a l'abril.
- Quants: entre març i maig del 2021 l'equip de l'estudi va registrar 149 albiraments amb 187 rorquals en aquesta zona.
- Qui més: damunt dels canons del Garraf també s'hi veuen cap-d'olla grisos, i els catxalots fan servir els canons de la Mediterrània nord-occidental com a estacions de pas. El projecte SCARS de SUBMON documenta possibles reavistaments del mateix catxalot entre el cap de Creus i el Garraf amb 11 anys de diferència.
El mateix estudi alerta d'un risc: el trànsit marítim del port de Barcelona. Des del 1986 s'han trobat almenys quatre rorquals morts al port per col·lisions amb vaixells, i entre el 2018 i el 2021 es van documentar set balenes vives amb ferides. Per això un veler, silenciós i lent, amb les normes d'albirament ben apreses, és la millor manera d'acostar-s'hi.
El Garraf a terra: un bloc de calcària
El que hi ha sota l'aigua continua a terra. El massís del Garraf és un bloc enorme de roques del Mesozoic, disposat gairebé en horitzontal i lleugerament inclinat cap al sud-oest. De baix a dalt, segons l'inventari d'espais d'interès geològic de la Generalitat:
- A la base, materials del Paleozoic.
- A sobre, calcàries i gresos del Triàsic, que afloren sobretot al sector oriental.
- I coronant-ho tot, una cobertora gruixuda i compacta de dolomies i calcàries del Juràssic i del Cretaci: les roques blanques i grises dels penya-segats que veus des del vaixell quan surts de port.
La calcària té un punt feble: l'aigua de pluja, lleugerament àcida, la dissol. Durant milions d'anys aquesta dissolució ha convertit el Garraf en un carst: un paisatge de dolines, lapiaços i més de 400 avencs i coves. En superfície gairebé no hi corre l'aigua; se l'empassa la muntanya.
Els rius subterranis: aigua dolça que surt sota el mar
On va a parar tota aquesta aigua? Al mar, però per sota. L'exemple més famós és la cova de la Falconera, als penya-segats entre Garraf i Sitges, que veuràs a babord només sortir de port. Segons l'inventari del patrimoni de la Diputació de Barcelona:
- El riu subterrani de la Falconera és la surgència submarina més important d'aquests penya-segats.
- Fa uns 600 metres i s'ha explorat fins a 81 metres per sota del nivell del mar.
- Aboca de mitjana uns 500 litres d'aigua dolça per segon: 200 en època seca i fins a 10.000 en grans crescudes.
- El 1899, Eusebi Güell hi va fer excavar galeries i un pou per aprofitar aquest cabal.
És a dir: davant del Garraf el mar rep aigua dolça des de la roca, per sota de la superfície. L'aigua de la pluja que cau a la muntanya acaba, per camins invisibles, al mateix mar on mengen els rorquals.
Del mapa al vaixell
Tot això es pot veure, o més aviat intuir, des d'un veler. A les nostres sortides d'albirament sortim de Port Garraf, passem davant dels penya-segats de la Falconera i naveguem cap a la vora de la plataforma, on es concentra l'aliment. La sonda del vaixell t'ensenya en directe com s'enfonsa el fons. I a la primavera, amb sort, apareix un buf de cinc metres a l'horitzó.
Si vols saber més dels animals que aniràs a buscar, tens la guia dels cetacis de Barcelona i la història de com les balenes van passar de la terra al mar (en castellà). I si ets investigador i necessites un vaixell equipat per treballar en aquests canons, mira la nostra embarcació per a expedicions científiques.
Preguntes freqüents
Què és un canó submarí?
Una vall profunda excavada al talús continental, el graó que separa la plataforma (fins a uns 100-200 m de fondària) de les planes abissals. Funcionen com rius sota el mar: canalitzen sediment, aigua freda i nutrients entre la costa i el fons.
Quina fondària té el canó de Foix?
El sistema de canons de Foix fa 97 km en direcció nord-oest - sud-est: comença a 72 m de fondària a la plataforma, davant del Garraf, i desemboca al canal de València a 2.180 m (Tubau et al., Geomorphology, 2013).
A quina distància de Port Garraf comencen els canons?
Sortint cap al sud, el fons arriba a 100 m a unes 8 milles de Port Garraf, a 305 m a unes 10 milles i a uns 940 m a unes 12 milles (batimetria EMODnet). En 4 milles el fons cau gairebé 900 metres.
Per què hi ha balenes davant del Garraf?
Perquè els canons de Foix i Cunit, juntament amb el corrent Ligur-Provençal-Català, provoquen aflorament d'aigua profunda rica en nutrients. A la primavera això dispara la producció de plàncton i apareixen densitats altes de krill a la vora de la plataforma: l'aliment del rorqual comú, que visita la zona de febrer a juny.
Hi ha rius subterranis al Garraf?
Sí. El Garraf és un massís de calcàries i dolomies molt carstificat, amb més de 400 avencs i coves. El riu subterrani de la Falconera, al costat dels penya-segats de Garraf, fa uns 600 m, s'ha explorat fins a 81 m sota el nivell del mar i aboca aigua dolça al mar: uns 500 litres per segon de mitjana i fins a 10.000 en les crescudes.
Fonts
- Tubau, X., Lastras, G., Canals, M., Micallef, A. i Amblas, D. (2013). Significance of the fine drainage pattern for submarine canyon evolution: The Foix Canyon System, Northwestern Mediterranean Sea. Geomorphology, 184.
- Tort Castro, B. et al. (2022). Ship Strike Risk for Fin Whales off the Garraf Coast, Northwest Mediterranean Sea. Frontiers in Marine Science, 9.
- Parc Científic de Barcelona (2009). Miquel Canals coordina la cartografia del canó submarí del Foix.
- SUBMON. El projecte SCARS confirma la connectivitat entre canons submarins.
- Generalitat de Catalunya. Inventari d'espais d'interès geològic: el massís de Garraf.
- Diputació de Barcelona. Inventari del patrimoni: riu subterrani de la Falconera.
- Batimetria: EMODnet Bathymetry (CC BY 4.0).