Per què el vent que notes a bord no és el que bufa, els rumbs de vela i per què un veler no navega de proa al vent. Amb dos simuladors de l'aula virtual.
Ricard Prehn, patró professional i capità de iot Actualitzat el 29 de setembre del 2026 8 min
El vent real és el que bufa de debò, el que notes amb el vaixell aturat. Tan bon punt el vaixell es mou, el seu propi avanç crea un vent de velocitat que ve de proa. La suma vectorial de tots dos és el vent aparent: el que reben les veles i el que marquen els penells.
Navegant de cenyida o al través, l'aparent és més fort que el real i entra més tancat cap a proa; de popa és més fluix. Per això es trima sempre a l'aparent. A sota tens el simulador de l'aula virtual per veure-ho amb els teus propis números.
Què és el vent real?
El vent real és el que es percep amb l'embarcació aturada: el que bufa de debò, el que dona la previsió meteorològica i el que mesura una estació a terra. No depèn del que faci el vaixell.
S'anomena per la direcció d'on ve: un vent de llevant ve de l'est. I dues paraules que surten a totes les explicacions: sobrevent és el costat d'on ve el vent i sotavent, el costat cap on va. Quan el vent real canvia de direcció es diu que rola.
Què és el vent aparent?
El vent aparent és la suma vectorial del vent real i del vent de velocitat, el que crea el moviment mateix del vaixell. És el que reben les veles, el que marquen els penells i la veleta del tope del pal amb el vaixell en marxa, i la referència per trimar.
Pensa en anar amb bici un dia sense vent: notes aire a la cara, i com més de pressa pedales, més. Aquest és el vent de velocitat: ve sempre just de proa i té la mateixa intensitat que la teva velocitat. En un vaixell passa el mateix, només que se suma al vent que ja bufa.
Tot el que mesura el vent a bord amb el vaixell en marxa, de l'anemòmetre a les llanetes del gènova, mesura l'aparent. Si vols saber el real, o atures el vaixell o l'hi demanes a l'electrònica, que el calcula restant-hi la velocitat.
Com es calcula el vent aparent?
Sumant dos vectors: el vent real i el vent de velocitat, que ve sempre de proa i val el mateix que la velocitat del vaixell. Amb 12 nusos de vent real a 45° de la proa i el vaixell a 4,5 nusos, l'aparent surt d'uns 15,5 nusos a 33°: més fort i més tancat que el real.
Es dibuixa com un triangle: poses la fletxa del vent real i, a continuació, la del vent de velocitat (de proa, tan llarga com la velocitat del vaixell). La fletxa que tanca el triangle, del principi de la primera al final de la segona, és el vent aparent. No se sumen els nusos sense més: 12 + 4,5 no fan 16,5, perquè les dues fletxes no apunten al mateix lloc.
12 nusos de vent real, segons el rumb (model simplificat del simulador)
Angle al vent real
Velocitat del vaixell
Vent aparent
45° (cenyida)
4,5 kn
15,5 kn a 33°
90° (través)
5,2 kn
13,1 kn a 67°
120° (llarg)
5,2 kn
10,4 kn a 95°
180° (popa)
4,3 kn
7,7 kn a 180°
Les velocitats són orientatives, d'un creuer tipus; cada vaixell té la seva polar. El que no canvia és la tendència: com més tancat és el rumb, més fort i més avançat és l'aparent.
Prem ▶: el vaixell arrenca aturat i accelera. Veuràs aparèixer el vent de velocitat i com la fletxa violeta de l'aparent es fa més forta i se'n va cap a proa. Canvia l'angle al vent real i la seva força amb els lliscadors. (Com l'aula, està en castellà.)
Carregant la demo…
És una de les més de 90 animacions i simuladors de l'Aula Virtual del curs PER/PNB. Va inclosa al curs: hi entres pagant 100 € i la resta es paga en reservar les pràctiques.
Per què el vent aparent rola cap a proa en accelerar?
Perquè com més de pressa va el vaixell, més pesa en la suma el vent de velocitat, que ve de proa. L'aparent es desplaça cap a proa i, de cenyida i al través, a més es fa més fort. Per això, en agafar velocitat cal cassar una mica les veles.
Ho notes tan bon punt el vaixell arrenca: amb el vaixell aturat, les veles ben trimades per al vent real flamegen una mica en agafar velocitat, perquè l'aparent se n'ha anat cap a proa. La correcció és cassar una mica, o arribar una mica si vols mantenir el trimatge.
Amb una ratxa passa el contrari, almenys al principi: puja el vent real abans que el vaixell tingui temps d'accelerar, així que l'aparent s'obre cap a popa i et deixa orsar una mica. Quan el vaixell agafa la velocitat de la ratxa, l'aparent es torna a tancar.
Per llegir-ho a bord hi ha les llanetes del gènova: amb la vela ben trimada corren totes dues horitzontals cap a popa. Si flameja la de sobrevent, cassa o arriba; si flameja la de sotavent, deixa anar o orsa.
Quins són els rumbs d'un veler respecte al vent?
De més tancat a més obert: cenyida (uns 30° del vent aparent), a un descuartelar (uns 60°), través (uns 90°), llarg o d'aleta (uns 120°) i popa (uns 180°). Com més obert és el rumb, més es deixen anar les veles.
Cenyida: el menor angle possible amb el vent, uns 30°. Veles totalment cassades.
A un descuartelar: uns 60°, entre la cenyida i el través. Veles una mica més obertes.
Través: el vent entra a uns 90° de l'eix del vaixell. En general, el rumb més ràpid.
Llarg (o d'aleta): el vent entra per l'aleta, a uns 120°. Veles força obertes.
Popa: el vent entra per la popa, a uns 180° (popa tancada si és exactament 180°). Veles totalment obertes.
A quants graus del vent cenyeix un veler?
A uns 30° del vent aparent. Com que l'aparent entra més tancat que el real, en un creuer això equival a uns 45° del vent real: al simulador de sota, 45° de real donen 33° d'aparent. Més a prop del vent, les veles flamegen.
Vela · Rumbs
Els rumbs de vela, de proa al vent a la popa
El vaixell recorre la rosa de rumbs: fixa't en el sector vermell, on les veles flamegen, i en com es deixen anar la major i el floc a mesura que el rumb s'obre. Arrossega la línia de temps per orsar i arribar. (Com l'aula, està en castellà.)
Carregant la demo…
Com navega un veler contra el vent?
No hi pot anar directe: just de proa al vent les veles flamegen i el vaixell s'atura (és el sector no navegable). Per arribar a un punt de sobrevent, cenyeix fent bordades, en ziga-zaga, virant per avant: passa la proa per la direcció del vent per canviar d'amura.
Una vela funciona semblant a l'ala d'un avió: l'aire que passa per la cara de sotavent, la més corbada, crea una zona de baixa pressió que estira la vela. Per a això cal que li arribi amb un angle. Proa al vent no hi ha angle: l'aire rellisca pels dos costats, la vela flameja i no empeny. Tot el sector d'uns 30° a cada banda de la proa és no navegable.
Per això, per anar cap al lloc d'on ve el vent, es fan bordades: un tram cenyint amurat a una banda, una virada per avant (la proa passa pel vent i la botavara canvia de banda) i un altre tram amurat a l'altra. Recorres més milles que en línia recta, però hi arribes.
Com es diu la maniobra d'acostar la proa al vent?
Orsar: girar el vaixell cap a sobrevent, disminuint l'angle amb el vent. El contrari és arribar, girar cap a sotavent. En orsar es cassen les veles; en arribar es deixen anar.
Aproar, en canvi, és posar la proa just al vent: es fa per hissar o arriar les veles, amb el vaixell gairebé aturat. A port, el vent mana igual en la maniobra: ho veuràs a com atracar amb vent de través.
Per què de popa sembla que fa menys vent?
Perquè el vent de velocitat va en contra del real i es resten. Amb 12 nusos de real per la popa i el vaixell a 4,3 nusos, les veles només reben uns 7,7 nusos. En orsar per tornar a port, notaràs de cop tot el vent que feia.
És un parany clàssic a les sortides d'estiu: baixes amb el vent de popa, tranquil, i quan fas la volta et trobes amb força més mar i vent del que semblava. I de popa tancada hi ha un altre risc: si el vent rola o el timoner es despista, la botavara pot passar de cop a l'altra banda (trabujada involuntària). Navegar una mica al llarg és més segur.
Entra el vent aparent a l'examen del PER?
No: la navegació a vela no forma part de l'examen teòric del PER. Sí que la necessitaràs a les pràctiques d'habilitació a vela, i a bord et serà molt més fàcil seguir les explicacions si ja saps què és l'aparent, orsar, arribar o cenyir. A l'aula virtual és un tema a part, amb aquestes animacions i les de virar, trabujar, trimar i controlar l'escora. Si has de navegar a vela amb altres vaixells, repassa també les regles de preferència del RIPA, on el vent decideix qui s'aparta entre dos velers.
Font: Tema 14 (Navegació a vela) del temari del PER d'Altair, apartats 14.3 El vent i 14.4 Rumbs.
Vols aprendre-ho en un veler de debò?
Els dos simuladors que has provat són de l'Aula Virtual del curs PER/PNB, amb més de 90 animacions, el simulador de carta nàutica i els exàmens oficials reals. El PER costa 490 € i comences pagant 100 €; la resta, en reservar les pràctiques en veler real des de Port Garraf, amb el mateix instructor de la teoria al títol.