La velocitat del buc: per què l'eslora limita la velocitat d'un vaixell i com la supera el planatge

Publicat el 9 d'octubre de 2026 · Per Ricard Prehn, enginyer tècnic industrial, patró professional d'embarcacions d'esbarjo (PPER), capità de iot i professor nàutic des de fa més de 27 anys

Què és la velocitat del buc?

És la velocitat a la qual l’ona que aixeca un vaixell fa el mateix que la seva eslora de flotació. A partir d’aquí, el vaixell queda ficat entre la seva ona de proa i la seva ona de popa, i per anar més de pressa hauria de pujar-se a la seva pròpia ona. En un buc de desplaçament, com el de gairebé tots els velers, és a la pràctica la seva velocitat màxima.

Com es calcula la velocitat del buc?

Velocitat del buc (nusos) ≈ 2,43 × √(eslora de flotació en metres). Si tens l’eslora en peus, la fórmula clàssica és 1,34 × √(eslora en peus). Un veler amb 10 metres de flotació: 2,43 × √10 ≈ 7,7 nusos.

Compte amb dos detalls. Compta l’eslora de flotació, la que va a l’aigua, no l’eslora total amb el púlpit i el balcó. I l’arrel quadrada mana: per anar el doble de ràpid caldria un vaixell quatre vegades més llarg.

Taula: velocitat del buc segons l'eslora

Per això els grans velers de regata són llargs: cada metre de flotació són dècimes de nus que cap motor ni cap vela els poden donar.

Per què l'ona depèn de la velocitat?

Perquè l’ona que aixeca el vaixell viatja amb ell, a la mateixa velocitat, i al mar les ones llargues corren més que les curtes: una ona de longitud λ va a uns 2,43·√λ nusos. Si el vaixell accelera, la seva ona ha de ser més llarga per seguir-lo. Al principi hi caben diverses crestes al llarg del buc; a la velocitat del buc, només una, de proa a popa.

El «mur»: per què més motor no serveix

Per sota de la velocitat del buc, la resistència puja de manera suau. En arribar-hi, la cosa canvia: la cresta de popa es queda enrere, la popa s’enfonsa en el si de l’ona, la proa s’aixeca i el vaixell va literalment costa amunt. La potència necessària es dispara: en un veler a motor, passar de 7 a 8 nusos pot demanar el doble de motor, i de 8 a 9, una barbaritat. L’únic que aconsegueixes és un vaixell aproat, un deixant enorme i molt més gasoil.

Per això, navegant a motor amb un veler, la velocitat de creuer raonable sol estar una mica per sota de la del buc: és on millor s’aprofita el combustible.

Com pot una llanxa petita anar a 25 nusos?

Planant. Un buc de planatge és lleuger, té el fons pla o en V suau cap a popa i porta motor de sobres. En passar la velocitat del buc també xoca amb la seva ona (és la «gepa», quan més potència demana i més aixeca la proa), però la supera: l’aigua l’empeny cap amunt com un esquí, el buc s’aixeca i deixa l’ona enrere. Aquí l’eslora ja no limita: una llanxa de 6 metres, amb una velocitat del buc de 6 nusos, pot anar a 24 o més.

Els enginyers ho mesuren amb el nombre de Froude, que relaciona la velocitat amb l’eslora: la velocitat del buc ronda un Froude de 0,4, i un vaixell comença a planar de debò cap a 1. Entre els dos hi ha els bucs de semidesplaçament, com molts pesquers i llaüts a motor, que passen una mica la seva velocitat del buc sense arribar a planar.

Un veler pot passar la seva velocitat del buc?

Una mica i a estones. Amb vent fort i onada de popa, un creuer pot surfejar les ones i passar-la durant uns segons. Les embarcacions lleugeres de vela (un patí, un 470, un làser) sí que planegen amb vent. I els bucs molt prims, com els d’un catamarà, aixequen menys ona i la superen amb més facilitat. Però un creuer de quilla, carregat, viu per sota de la seva velocitat del buc.

I quan un veler accelera, el vent que noten les seves veles també canvia: ho expliquem amb una altra animació a el vent aparent.