Publicat el · Per Ricard Prehn, patró professional d'embarcacions d'esbarjo (PPER), capità de iot, Yacht Captain up to 200 GT i professor nàutic des de fa més de 27 anys
En resum
No. Al mar la preferència no depèn de la mida, sinó de la situació (encreuament, de cara, avançament) i del tipus de vaixell. Si una llanxa i un mercant, tots dos a motor, s'encreuen, s'aparta el que té l'altre pel seu estribord (regla 15), encara que sigui un portacontenidors de 200 metres.
Però tenir preferència no et salva: vigila, truca per ràdio i, si el gran no maniobra, aparta't tu a estribord i reduint (regla 17). I hi ha casos en què sí que cedeix el petit: si el mercant porta marques de maniobra restringida, sense govern o restringit pel seu calat, i en canals estrets i dispositius de separació de trànsit.
La mida no dona preferència al mar
És la resposta que més se sent a classe: «el gran, que no pot maniobrar». Però el RIPA (el Reglament Internacional per Prevenir els Abordatges) no parla d’esloras a les regles de rumb i govern. Reparteix la preferència de dues maneres:
- Pel tipus de vaixell (regla 18): sense govern i maniobra restringida a dalt, després la pesca, després la vela i, al final, el vaixell de propulsió mecànica.
- Per la situació, quan tots dos són del mateix tipus: encreuament (regla 15), de cara (regla 14) i avançament (regla 13).
Una llanxa a motor de 6 metres i un portacontenidors de 200 són, per al reglament, el mateix: dos vaixells de propulsió mecànica. Així que quan s’encreuen, mana la regla 15 i és igual qui és més gran. Ho tens amb més calma a què és el RIPA i qui té preferència.
Llanxa i mercant que s’encreuen: s’aparta el mercant
La regla 15 diu que, quan dos vaixells de propulsió mecànica s’encreuen amb risc d’abordatge, s’aparta el que té l’altre pel seu estribord. En el cas del vídeo, la llanxa li ve al mercant pel seu estribord: qui ha de maniobrar és el mercant, i la llanxa manté el rumb i la velocitat.
Una manera fàcil de recordar-ho, de dia o de nit: si de l’altre vaixell en veus el llum vermell (el seu costat de babord), el tens pel teu estribord i t’has d’apartar tu. Si en veus el verd, et toca seguir a rumb i vigilar. I de nit no veus la mida: només veus llums, així que la regla és l’única pista que tens. Els llums de cada vaixell els tens a els llums de navegació.
Prova-ho al simulador de trobades de l’aula: canvia qui ve per on i mira qui ha de maniobrar.
Carregant la demo…
Com saber si xocareu: la demora
Al vídeo ho veus amb les línies a l’aigua: si les dues projeccions es troben al mateix lloc alhora, hi ha xoc. Al mar no hi ha línies, però hi ha un truc que funciona sempre: la demora.
Mira l’altre vaixell per sobre d’un candeler, o pren-li la demora amb l’agulla de marcar, i repeteix-ho cada minut. Si la demora no canvia i la distància disminueix, xocareu (regla 7). Si el vaixell es va quedant per la teva popa o se t’avança, no.
Amb un mercant hi ha un matís: fa 200 metres, així que encara que la seva demora canviï una mica hi pot continuar havent risc. El reglament ho diu expressament per a vaixells molt grans i a poca distància. Davant del dubte, tracta-ho com a risc d’abordatge.
Tenir preferència no et salva: no te’n refiïs
Qui té preferència no es queda mirant. La regla 17 li demana que mantingui rumb i velocitat, però també que maniobri si veu que l’altre no ho fa, i que ho faci sí o sí quan el xoc ja no es pugui evitar només amb la maniobra de l’altre. Amb un mercant, hi ha moltes raons per no refiar-se’n:
- L’oficial de guàrdia s’ha adormit o fa guàrdia sol i és amb una altra cosa.
- Està distret: papers, mòbil, una trucada, mirant la pantalla equivocada.
- El seu radar i el seu AIS no t’han detectat. Una llanxa de fibra dona molt poc eco al radar (per això es porta reflector), i moltes embarcacions petites no porten AIS.
- No et veu davant de la proa. En un portacontenidors carregat, la zona que no es veu des del pont pot arribar a centenars de metres per davant (la norma admet fins a 500 m).
- Encara que et vegi, triga a reaccionar. Un vaixell així necessita molta distància per caure o per parar.
Primer, truca-li per ràdio
Abans que la situació es posi lletja, truca-li. Pel canal 16, que és el de crida, i quan contesti passeu a un canal de treball entre vaixells, com el 6:
«Mercant rumb nord, a una milla a l’oest del port de Garraf, aquí la llanxa blanca que té pel seu estribord. Em té al radar? Canvi».
Si veus el seu nom a l’AIS, fes-lo servir: et respondrà molt abans. Lletreja el que calgui amb l’alfabet internacional i, si no et contesta, pensa que potser no et sent: amb una portàtil de 5 W l’abast de la VHF és curt.
Si no contesta ni maniobra, t’aparts tu
Si el mercant ni contesta ni canvia el rumb, t’aparts tu, i amb temps. Així:
- Un canvi clar i gran a estribord, que es vegi des del pont (regla 8). Res de retocs de 5 graus.
- Redueix o para si cal, i deixa’l passar per la teva proa: tu passes per la seva popa.
- Mai a babord. Si a l’últim moment ell cau a estribord, que és el que el reglament li demana, us trobaríeu.
- Si no entens què fa, cinc pitades curtes i ràpides: és el senyal de dubte.
Millor perdre cinc minuts que discutir amb 200 metres d’acer qui tenia raó.
Quan sí que té preferència el gran?
Hi ha casos en què el petit cedeix encara que el gran li vingui per babord. Fixa’t sempre en les marques (de dia) i els llums (de nit) que porta:
| Situació | De dia | De nit | Què fas tu |
|---|---|---|---|
| Maniobra restringida (draga, treballs submarins, remolc difícil) | bola · bicon · bola | vermell · blanc · vermell | T’aparts |
| Sense govern (avaria) | dues boles | dos vermells | T’aparts |
| Restringit pel seu calat | un cilindre | tres vermells | No li destorbes el pas |
| Canal estret o dispositiu de separació de trànsit | — | — | Si fas menys de 20 m o vas a vela, no li destorbes |
| Tu l’avances a ell | — | — | T’aparts tu (regla 13) |
Al vídeo, el mercant no exhibeix cap marca: és un vaixell de propulsió mecànica normal i corrent, per això mana la regla 15.
Preguntes freqüents
El vaixell més gran té preferència al mar?
No. El RIPA no dona preferència per mida. Entre dos vaixells de propulsió mecànica que s'encreuen, s'aparta el que té l'altre pel seu estribord, sigui quina sigui la seva eslora. La mida només compta en casos concrets: canals estrets, dispositius de separació de trànsit o un vaixell restringit pel seu calat.
Si un mercant em ve per babord, qui s'aparta?
Ell. Si tu el veus pel teu babord, tu ets al seu estribord, així que és el mercant qui s'ha d'apartar (regla 15). Tu mantens rumb i velocitat, però vigilant: si veus que no maniobra, avisa per ràdio i, si cal, maniobra tu a estribord i reduint, mai a babord (regla 17).
Com sé si xocaré amb un altre vaixell?
Pren-li la demora diverses vegades. Si la demora no canvia i la distància disminueix, hi ha risc d'abordatge (regla 7). Amb un vaixell molt gran o molt a prop hi pot haver risc encara que la demora canviï una mica, perquè la seva proa i la seva popa són a centenars de metres l'una de l'altra.
Quines marques porta un vaixell amb maniobra restringida?
De dia, tres marques en vertical: bola, bicon i bola. De nit, tres llums tot horitzó en vertical: vermell, blanc i vermell. Si les porta, té preferència sobre un vaixell de propulsió mecànica, encara que et vingui per babord (regla 18).
Per quin canal truco a un mercant?
Pel canal 16, que és el de crida, i quan contesti passeu a un canal de treball entre vaixells, com el 6. Identifica'l pel nom si el veus a l'AIS o pel rumb i la posició («mercant rumb nord, a una milla a l'oest de…») i digues qui ets i on ets.
Cap a on m'aparto si el mercant no maniobra?
A estribord, amb un canvi clar i a temps, i reduint o parant si cal, per passar per la seva popa. Mai a babord si l'altre et ve pel teu babord: us podríeu trobar si ell cau a estribord a l'últim moment (regla 17). Si dubtes del que farà, cinc pitades curtes i ràpides.