Abast de la VHF: com viatgen les ones al mar, l'alçada de l'antena i la potència

Publicat el 8 d'octubre de 2026 · Per Ricard Prehn, patró professional d'embarcacions d'esbarjo (PPER), capità de iot, Yacht Captain up to 200 GT, operador general de ràdio i professor nàutic des de fa més de 27 anys

Com viatgen les ones de la VHF?

En línia recta. La VHF marina treballa entre 156 i 174 MHz, amb ones d’uns 2 metres, que no segueixen la curvatura de la Terra ni reboten a la ionosfera com l’ona mitjana o la curta. Només arriben mentre les dues antenes «es veuen» per sobre de l’horitzó, amb un petit extra per la refracció de l’atmosfera.

Sobre el mar a la teva antena hi arriben en realitat dos raigs: el directe i el que rebota a l’aigua. A partir d’uns centenars de metres gairebé s’anul·len entre ells, i per això el senyal cau molt més de pressa que a l’espai lliure: cada vegada que dobles la distància, perds 12 dB (el senyal es queda en 1/16). Aquest detall és el que explica per què els watts rendeixen tan poc.

És la mateixa idea que la dels fars i els llums de navegació: si no es veuen per sobre de l’horitzó, no arriben. La ràdio arriba una mica més lluny que la llum perquè l’atmosfera la corba una mica més (per això fem servir 2,22 i no el 2,08 de l’abast geogràfic d’un far).

Com es calcula l'abast de la VHF?

Amb la fórmula de l’horitzó radioelèctric: abast en milles ≈ 2,22 × (√h₁ + √h₂), amb h₁ i h₂ l’alçada de cada antena sobre el mar en metres. Un veler amb l’antena a 12 m i un altre d’igual es senten fins a unes 15 milles; una estació costanera a 150 m i aquest veler, fins a unes 35.

Cada antena aporta el seu propi horitzó, i l’abast és la suma dels dos:

Fixa’t en l’arrel quadrada: per doblar la teva part de l’horitzó cal quadruplicar l’alçada. Passar l’antena de la popa (3 m) al tope del pal (12 m) et dona gairebé 4 milles més, sense tocar ni un watt. Un veler de 12 m i una llanxa de 3 m: 7,7 + 3,8 = 11,5 milles com a màxim.

Arriba més lluny una VHF de 25 W que una d'1 W?

Una mica més, però molt menys del que sembla. Sobre el mar, l’abast que dona la potència creix amb la seva arrel quarta: 25 vegades més watts només multipliquen la distància per 2,2. I quan arribes a l’horitzó radioelèctric, més potència ja no serveix de res: la curvatura de la Terra talla el senyal igual.

Amb els dos raigs sobre el mar, el senyal cau amb la quarta potència de la distància. Per això, per arribar el doble de lluny amb la mateixa antena caldrien 16 vegades més watts. Aquests són els abasts que dona el simulador per a casos típics:

Compara les files de la llanxa: amb 1 W arriba a 3 milles i amb 25 W a 7, perquè amb l’antena tan baixa encara mana la potència. Als velers, en canvi, 25 W amb prou feines guanyen 5 milles a 1 W: ja topen amb l’horitzó. I amb la costanera, a 25 W, el límit és gairebé exactament l’horitzó radioelèctric.

Quin abast té una VHF portàtil?

Entre dos portàtils a la mà, un parell de milles. Amb un vaixell que tingui l’antena al pal, unes 5 a 9 milles, i amb una estació costanera en un alt, 20 o més. La portàtil perd pels dos costats: transmet amb 5 W i té l’antena a metre i mig de l’aigua.

Per això la portàtil és la ràdio de l’auxiliar, de l’home a l’aigua i de la bassa, no la principal del vaixell. Si és l’única que portes, puja tan amunt com puguis per transmetre (al flybridge, dret a la banyera) i mantén l’antena vertical: ajaguda, perds molt senyal.

Per què sento algú que no em sent a mi?

Perquè ell transmet amb més potència que tu. El camí és el mateix en els dos sentits, però si la costanera o un vaixell amb VHF fixa emeten amb 25 W i tu amb una portàtil de 5 W o en baixa potència (1 W), el seu senyal t’arriba i el teu es queda curt. Sentir algú no garanteix que et senti.

Al simulador ho veus triant «5 W portàtil» i «Costera»: arriba un tram en què el marcador diu «TÚ LES OYES, ELLOS A TI NO». A la vida real és el moment de pensar: si sents bé Salvament Marítim i no et contesta, no és que no et faci cas; acosta’t a la costa, puja l’antena o passa a alta potència.

Quan s'utilitza la baixa potència (1 W)?

Sempre que n’hi ha prou: a port, amb la marina, entre vaixells propers o amb la tripulació. Amb 1 W arribes a unes milles i no tapes el canal a tots els vaixells de la costa. Els canals 15 i 17, de comunicacions a bord, estan limitats a 1 W. Per a una crida de socors o si no et contesten, alta potència.

La regla pràctica és començar en baixa i pujar només si no et senten. Per a un MAYDAY, al contrari: sempre en alta potència, pel canal 16 i, si la teva VHF té DSC, amb el botó vermell primer. I lletreja el nom del vaixell amb l’alfabet internacional: amb el senyal just, és el que més s’entén.

Com treure més abast a la teva VHF

• Antena tan alta com es pugui. En un veler, al tope del pal. És la millora que dona més milles.
• Cable i connectors en bon estat. Un connector oxidat a la base del pal es menja més senyal que passar de 25 W a 5 W. Revisa’l quan hivernis.
• Antena d’emergència a bord. Si desarboles, l’antena del tope se’n va amb el pal. Una de recanvi al balcó de popa et torna unes milles.
• Instal·lació amb certificat. En vaixells de bandera espanyola, muntar una VHF fixa exigeix un instal·lador autoritzat; t’ho expliquem en aquest article.
• Fes una prova de ràdio abans de sortir. Amb la marina o amb un altre vaixell, en un canal de treball, mai al 16.

Per què de vegades la VHF arriba moltíssim més lluny?

Pels conductes troposfèrics. A l’estiu, amb anticicló i mar en calma, a la Mediterrània es formen capes d’aire que guien el senyal com un tub i pots sentir estacions a centenars de milles. És un fenomen real però imprevisible: no hi comptis mai per planificar.

Per al que queda més enllà de l’abast de la VHF, el sistema de socors (GMDSS) fa servir altres mitjans: ona mitjana, satèl·lit i el NAVTEX per als avisos. La zona en què et cobreix la VHF de les estacions costaneres s’anomena zona A1, i és on naveguen gairebé tots els vaixells d’esbarjo.

Les xifres d'aquest article surten d'un model de propagació senzill (dos raigs sobre el mar i horitzó radioelèctric amb atmosfera estàndard) amb antenes i receptors típics. Serveixen per entendre el perquè i comparar casos, no per planificar una travessia.