Llums de navegació: quins llums porta un vaixell i com llegir-los de nit

Publicat el 26 de setembre de 2026 · Per Ricard Prehn, capità de iot, capità de iots de fins a 200 GT (STCW), patró professional d'embarcacions d'esbarjo (PPER) i professor nàutic des de fa més de 27 anys

Què són els llums de navegació?

Són els llums que el RIPA (regles 20 a 31) obliga a portar a tots els vaixells des de la posta fins a la sortida del sol, i també de dia amb visibilitat reduïda. Per ells saps, sense veure el buc, quin tipus de vaixell tens davant, què fa i cap on va.

Són la part C del RIPA, el reglament que decideix qui té preferència al mar. Mentre les portes enceses no pots mostrar altres llums que s'hi puguin confondre o que t'impedeixin veure bé, i convé revisar-les abans de sortir: una bombeta fosa de nit és un vaixell que els altres no entenen.

Quins llums porta un vaixell?

Un vaixell a motor en porta quatre: el llum de tope, blanc, cap a proa (225°); els de costat, verd a estribord i vermell a babord (112,5° cadascun); i el llum de popa, blanc, cap enrere (135°). Un veler navegant a vela porta els mateixos menys el de tope.

• Llum de tope: blanc, al pal o a la línia de crugia, visible des de la proa fins a 22,5° a popa del través de cada banda (225°).
• Llums de costat: verd a estribord i vermell a babord, cadascun des de la proa fins a 22,5° a popa del través de la seva banda (112,5°).
• Llum de popa: blanc, tan a popa com es pugui, 67,5° a cada costat de la popa (135°).
• Llum tot horitzó: visible als 360°. És el del vaixell fondejat i el dels senyals especials.

Els vaixells a motor de 50 m o més porten a més un segon llum de tope, a popa i més alt que el de proa (els de menys de 50 m també el poden portar). Aquests dos blancs són molt útils de nit: si els veus en vertical, el vaixell ve cap a tu; si se separen, el més baix (el de proa) t'assenyala cap on va.

Per què els costats tenen 112,5° i el de popa 135°?

Perquè cada llum de costat va des de la proa fins a 22,5° a popa del través de la seva banda (90° + 22,5° = 112,5°), i el de popa cobreix el que queda darrere: 67,5° a cada costat de la popa (135°). Entre els tres cobreixen els 360°: des de qualsevol punt en veus almenys un.

Aquests 22,5° a popa del través són el mateix límit que fa servir el RIPA per decidir si estàs avançant un altre vaixell: si t'hi acostes pel sector del llum de popa, des d'on només en veus el llum blanc de popa, ets tu qui s'aparta.

A quina distància es veuen?

El RIPA (regla 22) fixa l'abast mínim de cada llum segons l'eslora del vaixell, en milles nàutiques:

Fixa't en la primera fila: els llums de costat d'una llanxa petita només s'han de veure a 1 milla. Quan per fi en distingeixes el color, ja ets a prop, així que de nit cal mirar aviat i maniobrar aviat.

Com se sap cap on va un vaixell de nit?

Pels llums de costat que veus. Si en veus el vermell, t'ensenya el babord i creua per davant teu de dreta a esquerra; si en veus el verd, t'ensenya l'estribord i creua d'esquerra a dreta; si veus el vermell i el verd alhora, ve directe cap a tu; i si només veus un llum blanc, li estàs veient la popa.

I el que no diuen els llums ho diu la demora: si un vaixell que s'acosta es manté sempre en la mateixa direcció respecte a tu (per exemple, fix contra un candeler), xocareu, encara que els seus llums semblin tranquil·litzadors.

Qui cedeix el pas de nit?

Entre dos vaixells a motor que es creuen, el que veu el llum vermell de l'altre: el té pel seu estribord i li toca apartar-se (regla 15). Si veus els dos llums de costat, és una situació de cara i caieu tots dos a estribord. Si només veus el llum de popa i t'hi acostes, estàs avançant i cedeixes tu.

Un truc que funciona: el llum vermell de l'altre és com un semàfor en vermell per a tu. Però compte, això val entre dos vaixells a motor: si el del llum vermell és un veler, un pesquer faenant o un vaixell sense govern, t'apartes igualment, i si el veler ets tu i l'avances, també. Tots els casos, amb el simulador de trobades, a qui té preferència segons el RIPA.

Quins llums porta un veler?

Navegant només a vela, els de costat i el de popa, sense llum de tope. Si fa menys de 20 m pot portar-los junts en un fanal tricolor a dalt del pal. I tan bon punt engega el motor passa a ser un vaixell a motor: encén el llum de tope encara que porti les veles hissades.

El fanal tricolor estalvia bateria i es veu millor per sobre de les onades, però només val navegant a vela: amb el motor en marxa cal apagar-lo i encendre els de costat, el de popa i el de tope. Com a opció, un veler pot portar a més vermell sobre verd tot horitzó a dalt del pal, però mai juntament amb el tricolor. I de dia, si navega a vela amb el motor en marxa, ha d'hissar un con amb el vèrtex cap avall.

Quins llums porta una llanxa o un vaixell petit?

Un vaixell a motor de menys de 12 m pot substituir el llum de tope i el de popa per un de sol blanc tot horitzó, a més dels de costat. Un veler de menys de 7 m i un bot de rems poden portar només una llanterna de llum blanca, a punt per mostrar-la a temps d'evitar un abordatge.

Per això de nit una llanxa petita sovint es veu com un blanc amb un vermell o un verd a sota: no la confonguis amb un vaixell gran que t'ensenya el costat des de lluny. I si surts a pescar abans que surti el sol, ets tu qui els ha de portar encesos.

Què volen dir els llums vermells, verds i blancs en vertical?

Són llums tot horitzó que avisen que el vaixell té limitacions: dos vermells, sense govern; vermell-blanc-vermell, maniobra restringida; tres vermells, restringit pel seu calat; verd sobre blanc, pesca d'arrossegament; vermell sobre blanc, pesca amb altres arts. Un sol blanc tot horitzó, en un vaixell de menys de 50 m, vol dir que és fondejat.

• Sense govern: dos vermells en vertical (de dia, dues boles negres). Si a més té arrencada, encén costats i popa.
• Maniobra restringida: vermell, blanc i vermell (de dia, bola, bicon i bola).
• Restringit pel seu calat: tres vermells en vertical, a més dels llums de motor (de dia, un cilindre).
• Pesca d'arrossegament: verd sobre blanc. Pesca amb altres arts: vermell sobre blanc. De dia, dos cons units pel vèrtex.
• Remolcant: dos llums de tope en vertical (tres si el remolc passa de 200 m) i un groc de remolc a sobre del de popa.
• Fondejat: un blanc tot horitzó si fa menys de 50 m; dos si fa més, el de popa més baix (de dia, una bola negra). Encallat: els de fondeig més dos vermells en vertical.

Compte a no barrejar-los amb els llums de les boies. Un llum blanc que fa grups de centelleigs ràpids no és un vaixell: és una marca cardinal (ho tens a l'abalisament).

Com es pregunten els llums a l'examen?

Els llums i marques són de les preguntes més segures del RIPA a l'examen del PER i del PNB: o et descriuen uns llums i preguntes quin vaixell és, o et pregunten el sector d'un llum. Aquesta va sortir a Barcelona el 15 de març de 2025 (model 2), en castellà:

«¿Cómo se denomina la luz blanca colocada lo más a popa posible y que tiene un arco de visibilidad de 135° repartidos en ambas bandas?»

• a) Luz de remolque.
• b) Luz de tope de popa.
• c) Luz de alcance. (correcta)
• d) Luz de codaste.

El parany és la b: el segon llum de tope va a popa, però és de 225° i mira cap a proa. I la a també enganya: el llum de remolc té el mateix arc de 135°, però és groc. Una altra que es repeteix: «De noche, observamos dos luces rojas en línea vertical (y ninguna otra luz). ¿A qué tipo de buque corresponden?» És un vaixell sense govern sense arrencada (Barcelona, març de 2024).

A l'aula virtual practiques amb els exàmens oficials reals de convocatòries anteriors, amb correcció a l'instant. Si estàs organitzant l'estudi, et serveix com aprovar el PER en un mes.

Font: RIPA, regles 20 a 31 (BOE-A-1977-15605), i Tema 6 del temari del PER d'Altair.