Marques cardinals: per on es passa i com reconèixer-les

Què és una marca cardinal?

És una boia o balisa negra i groga que avisa d'un perill (un baix, una roca, un derelicte) i et diu a quin costat seu hi ha l'aigua segura. N'hi ha quatre, una per punt cardinal: Nord, Est, Sud i Oest, i cadascuna es col·loca en aquell quadrant respecte al perill.

Els quadrants es compten des del perill amb demores vertaderes: el Nord va del NW al NE, l'Est del NE al SE, el Sud del SE al SW i l'Oest del SW al NW. A més de marcar un baix o una roca, una cardinal pot indicar el costat amb més aigua o cridar l'atenció sobre un revolt o el final d'un baix en un canal.

Formen part del sistema d'abalisament IALA, juntament amb les laterals (vermelles i verdes), el perill aïllat, les aigües navegables, les especials i el perill nou.

Per quin costat es passa una marca cardinal?

Pel costat del seu nom: una cardinal Nord es passa pel seu nord, una Est pel seu est, una Sud pel seu sud i una Oest pel seu oest. El perill queda al costat contrari. No importa cap on naveguis ni si entres o surts de port.

L'error típic és pensar que la boia és a sobre del perill i passar per qualsevol costat, o, pitjor, passar entre la marca i el perill. La cardinal no és sobre el baix: és al seu costat segur. Si veus una cardinal Nord, el baix és al sud d'ella, i si la deixes pel seu sud hi vas directe.

I la deixo per babord o per estribord? Depèn del teu rumb, per això la regla és el punt cardinal i no la banda. Exemple: navegant al sud amb una cardinal Est per la proa, per passar pel seu est la deixes pel teu estribord; navegant al nord, pel teu babord. I navegant a l'est amb una cardinal Sud per la proa, la deixes per babord per passar pel seu sud.

Les quatre marques cardinals, una a una

Marca cardinal Nord

Es passa pel seu nord: el perill és al sud. Negra a dalt i groga a baix; tope, dos cons cap amunt (▲▲), com una fletxa que assenyala el nord. De nit, llum blanc de centelleig continu, Q o VQ: les 12 del rellotge, sense pauses.

Marca cardinal Est

Es passa pel seu est: el perill és a l'oest. Negra amb una franja groga al mig (negre-groc-negre); tope, dos cons units per la base (◆), en forma de rombe. De nit, 3 centelleigs blancs: Q(3) cada 10 segons o VQ(3) cada 5. Les 3 del rellotge.

Marca cardinal Sud

Es passa pel seu sud: el perill és al nord. Groga a dalt i negra a baix; tope, dos cons cap avall (▼▼). De nit, 6 centelleigs i un de llarg: Q(6)+LFl cada 15 segons o VQ(6)+LFl cada 10. Les 6 del rellotge.

Marca cardinal Oest

Es passa pel seu oest: el perill és a l'est. Groga amb una franja negra al mig (groc-negre-groc); tope, dos cons units per la punta (⧗), com un rellotge de sorra o una cintura. De nit, 9 centelleigs: Q(9) cada 15 segons o VQ(9) cada 10. Les 9 del rellotge.

Com es reconeixen les marques cardinals de dia?

Per les bandes horitzontals negres i grogues i per la marca de tope: dos cons negres, un sobre l'altre. Nord, tots dos cap amunt; Sud, tots dos cap avall; Est, base amb base; Oest, punta amb punta. Truc: els cons apunten cap on és el negre de la boia.

Amb aquesta regla no cal memoritzar res més: si els cons miren amunt, el negre és a dalt (Nord); avall, el negre és a baix (Sud); si es donen l'esquena (base amb base), el negre és als dos extrems (Est); i si es miren de cara (punta amb punta), el negre és al centre (Oest).

Els cons de tope són el senyal de dia més important: són el primer que es distingeix a contrallum, quan els colors encara no es veuen.

Quin llum té cada marca cardinal?

Sempre blanc i centellejant, ràpid (Q) o molt ràpid (VQ), amb el truc del rellotge: Est, 3 centelleigs (les 3); Sud, 6 centelleigs i un de llarg (les 6); Oest, 9 centelleigs (les 9); i Nord, centelleig continu (les 12).

• Q (ràpid o centellejant): de 50 a 60 centelleigs per minut.
• VQ (molt ràpid): de 100 a 120 centelleigs per minut.
• LFl (centelleig llarg): un llum d'almenys 2 segons, el que tanca el grup de la cardinal Sud.

Per què la cardinal Sud té un centelleig llarg?

Perquè no la confonguis amb l'Est o l'Oest. Comptar centelleigs ràpids de nit és fàcil d'errar: el centelleig llarg, d'almenys 2 segons, marca el final de cada grup de 6 i el fa inconfusible.

Truc pràctic: quan vegis un llum blanc que fa grups, compta en veu alta. Si no et surt un número clar, espera el grup següent abans de decidir, i confirma-ho amb la carta nàutica, on la sigla (per exemple, Q(9)) surt al costat de la marca.

Com es pregunten les marques cardinals a l'examen del PER i del PNB?

Amb una descripció o un dibuix de la boia (colors i cons) o amb el ritme del seu llum, i et pregunten quina marca és o quin és el seu quadrant navegable. La pregunta del llum blanc amb sis centelleigs i un de llarg cada quinze segons (cardinal Sud) ha sortit en diverses convocatòries de Barcelona i Girona.

Aquesta va sortir a l'examen del PER de Barcelona de març de 2025 (model 1), en castellà:

«Navegando al rumbo este, observamos por la proa una boya amarilla y negra cuya marca de tope son dos conos negros superpuestos con los vértices hacia abajo. ¿Cuál es el cuadrante navegable respecto a la boya?»

• a) Norte.
• b) Este.
• c) Sur. (correcta)
• d) Oeste.

Cons cap avall: cardinal Sud, i el seu quadrant navegable és el sud. El parany és el rumb: anar a l'est no canvia res, perquè la cardinal es passa pel costat del seu nom vagis cap on vagis. Una altra que es repeteix: «una llum blanca que fa sis centelleigs més un de llarg cada quinze segons». És la cardinal Sud, Q(6)+LFl; va sortir a Barcelona el març i el juny de 2024 i al PNB de Girona del maig de 2026.

A l'aula virtual practiques amb els exàmens oficials reals de convocatòries anteriors, amb correcció a l'instant. Si estàs organitzant l'estudi, et serveix com aprovar el PER en un mes.

Què més entra amb l'abalisament?

Les cardinals són només una part. A el sistema d'abalisament IALA tens les laterals, el perill aïllat i la resta de marques. I no les confonguis amb els llums dels vaixells, que són un altre tema: els llums de navegació i qui té preferència segons el RIPA.

Font: sistema d'abalisament marítim de la IALA (regió A) i Tema 5 del temari del PER d'Altair.