L'orinc: què és, per què va a la creu de l'àncora i com treu una àncora enrocada
En fons de roca l'àncora es pot quedar travada, i estirar la cadena només l'encaixa més. Un cap prim amb una boia, ben posat, és la diferència entre llevar en dos minuts o deixar-te l'àncora al fons.
Ricard Prehn, patró professional i capità de iot Actualitzat el 9 d’octubre del 2026 6 min
Publicat el
· Per Ricard Prehn, patró professional d'embarcacions d'esbarjo (PPER), capità de iot, Yacht Captain up to 200 GT i professor nàutic des de fa més de 27 anys
L’orinc és un cap prim amb una boia que es fa ferm a la creu de l’àncora, mai a l’arganell. Si l’àncora s’enroca, estirant l’orinc surt «cap enrere», per on va entrar; estirant la cadena només s’encaixa més.
La seva llargada, una mica més que la fondària. És imprescindible en fons de roca, pedra solta o amb restes, i no cal en sorra o fang nets.
Què és l'orinc?
És un cap prim que es fa ferm a la creu de l’àncora, amb una boia a l’altre extrem. Serveix per a dues coses: marcar on és la teva àncora i, sobretot, poder-la treure estirant des de la creu si es queda travada al fons.
Per entendre-ho cal tenir clares dues parts de l’àncora. L’arganell és l’anella de l’extrem de la canya, on es fa ferma la cadena. La creu és l’altre extrem, on la canya s’uneix als braços que acaben en les ungles. Quan l’àncora treballa, la cadena estira l’arganell i l’ungla es clava al fons.
Per què l'orinc va a la creu i no a l'arganell?
Perquè a l’arganell ja hi ha la cadena. Si l’àncora s’enroca, estirar des de l’arganell, amb la cadena o amb l’orinc, és estirar en el mateix sentit en què es va clavar: l’ungla s’estreny més contra la roca. Des de la creu, en canvi, l’estirada arriba pel costat contrari i l’àncora surt «cap enrere», per on va entrar. Un orinc a l’arganell no serveix de res.
És l’error més típic, i el veiem cada estiu: l’orinc lligat a l’arganell «perquè no molesti». Així, quan l’àncora es trava sota una llosa, estires l’orinc i és com estirar la cadena des de més amunt: l’àncora gira sobre l’ungla i s’hi fica més. Si no va a la creu, l’orinc només serveix de boia.
Mira-ho aquí mateix
Animació: l'àncora enrocada, amb orinc i sense
Prem ▶ i segueix el fondeig en un fons de roca: l'àncora es trava sota una llosa i la cadena no la treu. Després treu «Con orinque» per veure què passa sense, i prova l'orinc autocaçador.
Carregant la demo…
Aquesta animació forma part de l'Aula Virtual del curs PER/PNB, amb el fondeig, el borneig, l'atracada i la resta de maniobres explicades igual. Va inclosa al curs: hi entres pagant 100 € i la resta es paga en reservar les pràctiques.
Com treure una àncora enrocada amb l'orinc, pas a pas
No forcis la cadena. Si en virar l’àncora no surt i el vaixell es queda clavat a pic, atura el molinet.
Fila una mica de cadena perquè deixi d’estirar l’arganell.
Recull la boia amb el bitxero, o des del bot auxiliar si queda lluny de proa.
Cobra l’orinc. L’estirada arriba per la creu, en sentit contrari al de la cadena, i l’àncora surt de creu, alliberant l’ungla per on va entrar.
Ara sí, vira la cadena. L’àncora puja penjant de l’arganell. Recull també l’orinc i la boia abans de donar màquina.
Tot això comença per haver fondejat bé: amb prou cadena i al fons adequat. Ho expliquem, amb un simulador de la cadena, a com fondejar bé i quanta cadena donar.
Quina llargada ha de tenir l'orinc?
Una mica més que la fondària del fondeig: si fondeges a 5 metres, uns 6 o 7. Així la boia sura just a sobre de l’àncora. Si és molt més llarg, el cap que sobra queda surant per allà i es pot embolicar a la teva hèlice o a la d’un altre vaixell.
Quan cal fondejar amb orinc?
Sempre que el fons tingui roca, pedres soltes, restes o cadenes de morts vells: tot el que pugui travar l’ungla. En sorra o fang nets no cal. En el dubte, posa’l: costa un minut i et pot estalviar una àncora i la seva cadena.
I recorda que sobre posidònia no es fondeja: a més que l’àncora no agafa bé, està protegida i en moltes zones està prohibit. Ho expliquem a fondeig sostenible i posidònia.
Què és un orinc autocaçador?
Un orinc amb un petit contrapès que cobra sol el cap que sobra, de manera que la boia queda sempre a sobre de l’àncora i no hi ha cap solt surant. És el més còmode si fondeges sovint en llocs amb roca i fondàries diferents.
El que has de vigilar
L’hèlice. Un orinc llarg sura al costat del vaixell en bornejar o en llevar. Abans de donar màquina, mira on és.
Una boia que es vegi. A més de servir-te a tu, avisa els altres d’on és la teva àncora perquè ningú fondegi a sobre de la teva cadena.
Ningú s’amarra a la teva boia. De vegades un altre vaixell la confon amb una boia d’amarratge. Si el veus acostar-se, avisa’l.
Un cap que aguanti. Prim, però capaç de treure l’àncora: no val un cordill. I un nus que no es deixi anar a la creu, com un as de guia o una ballestrinca ben rematada.
Què faig si se m'enroca l'àncora i no porto orinc?
No forçar amb el molinet: només encaixa més l’àncora i castiga el motor del molinet. Prova d’estirar la cadena des d’altres direccions, fent voltes a poc a poc al voltant de l’àncora amb poca màquina. Si no surt, bussejar per deixar-la anar només si és segur, amb el motor parat i algú vigilant. I si no hi ha manera, deixar anar la cadena amb una boia que la marqui i apuntar la posició per tornar-hi.
Això de llevar l'àncora envoltant-la amb poca màquina és pràctica mariner, no una norma: cada fons és diferent. En el dubte, la seguretat de la tripulació va abans que l'àncora.
El fondeig s'aprèn fondejant
A les pràctiques del PER fondegem de debò a les cales del Garraf, amb la cadena, el borneig i la comprovació que no garreges. A l'Aula Virtual tens aquestes maniobres animades i els exàmens oficials reals.
