En resum: de popa, només sense vent i si domines el vaixell; si no, de proa, que és fàcil fins i tot amb vent fort. Busca la senzillesa i assegura l’encert. La maniobra: passa el forat de llarg uns 30 m, torça el vaixell 15-20° contra el costat cap on et farà caure l’hèlix i deixa que s’aturi en neutre; dona enrere seguit (els primers 10 m no governa), treu gas quan tingui arrencada, fes la corba amb molt poc timó, entra en neutre i a 3 m dona avant suau per quedar-te a un metre. Les amarres, als mariners que has avisat abans, i el mort, a mà.
Ho ensenya Ricard Prehn, capità de iot i professor nàutic des de fa més de 27 anys, a les classes de maniobres d’Escola Nàutica Altair a Port Garraf (Sitges), 250 € la sessió de 2 hores. I ho pots provar a sota al simulador.
Què és l'amarratge de popa o mediterrani?
És la manera habitual d’amarrar als ports del Mediterrani: el vaixell queda perpendicular al moll, amb la popa a un metre subjecta per dues amarres, i la proa subjecta per un mort (un cap que va a un bloc de formigó al fons) en lloc d’un pantalà lateral. Així hi caben molts vaixells en poc moll i es baixa a terra per la popa amb la passarel·la.
Primer: de popa o de proa?
De popa, només amb el vent pràcticament en calma i si domines el vaixell i saps com reacciona marxa enrere. Si fa vent, o no coneixes el vaixell, entra de proa: és fàcil fins i tot amb vent fort. El primer és assegurar l’encert, no acabar amb una ratllada al vaixell del costat, un forat a la fibra o els seus candelers arrencats.
Perquè el vent fa caure la proa, i anant marxa enrere això molesta moltíssim: el timó triga a manar i la proa se’n va a sotavent mentre tu intentes ficar la popa. Amb vent, de proa.
La gent se sol encaparrar a entrar de popa com sigui. No cal: busca sempre la senzillesa. Si les condicions són dolentes, fa vent o no domines el vaixell, entres de proa, amarres tranquil i ja està.
Abans d’entrar
- Truca abans als mariners del port (al canal de VHF del port, en molts el 9, o per telèfon) perquè t’assignin amarratge i t’esperin al moll. És súper important.
- Defenses posades a totes dues bandes, a l’alçada del casc dels veïns.
- Una persona amb una defensa a la mà, o millor dues, una per banda: fan d’airbag. Si per una mala maniobra el vaixell ha de tocar, allà on hagi de tocar s’hi posa la defensa. Mai un peu ni una mà.
- Les dues amarres de popa preparades, fermes a bord i amb el xicot a punt per passar-lo als mariners.
Regla d'or: el vaixell del veí no es toca
No es toquen els candelers ni els passamans dels veïns, i no es fa servir el bitxero per enganxar-s’hi. Està prohibit: és propietat privada i s’espatllen. No ens aguantem als vaixells del costat. Com a molt, es toca la seva regala amb alguna cosa tova, o es posa una defensa entremig.
Coneix el teu vaixell marxa enrere
Amarrat i amb les amarres ben fermes, posa enrere i mira per quin costat de la popa surt l’aigua remenada: si surt per estribord, la popa anirà a babord en donar enrere (hèlix dextrògira, la més habitual); si surt per babord, al revés. I prova-ho en aigua lliure: hi ha vaixells molt nobles marxa enrere i d’altres que cauen molt a una banda.
Aquesta empenta lateral és l’efecte evolutiu: donant enrere és molt més fort que avant, i més amb el vaixell aturat que amb arrencada. Ho expliquem amb calma a l’efecte de l’hèlix a les maniobres. Si no saps com reacciona el teu vaixell enrere, ja tens la resposta: avui, de proa.
Avant passa una altra cosa que també convé conèixer: el raig de l’hèlix contra la pala. Amb el vaixell aturat i el timó a la banda, un cop avant llança l’aigua contra el timó; la popa se’n va cap a un costat i la proa cau amb força cap a l’altre abans que el vaixell comenci a avançar. Serveix per torçar el vaixell en poc espai, sempre amb cops curts perquè no agafi arrencada.
La maniobra pas a pas
Amb bones condicions, sense vent i coneixent el vaixell. L’exemple és un veler amb una hèlix que fa caure la popa a babord en donar enrere (dextrògira, com el BELA, el vaixell de l’escola); si la teva cau a estribord, tot al revés.
- Passa el forat de llarg, uns 30 metres. Avant poc, a 1,5 nusos, pel carrer. Si tens lloc, passa't de llarg 20 o 30 metres; millor 30, per assegurar. Aquest recorregut és el que necessitaràs marxa enrere perquè el vaixell et faci cas abans d'arribar al forat.
- Torça el vaixell abans de donar enrere. Aquest pas és súper important. Si saps que en donar enrere la popa et cau a babord, gira abans el vaixell per deixar la popa a estribord (la proa uns 15-20° a babord): són els graus que et farà caure l'hèlix. Punt mort i deixa que el vaixell s'aturi així, torçat.
- Enrere, seguit, i paciència els primers 10 metres. Dona enrere de manera contínua, no a cops. Els primers 10 metres el vaixell no fa gens de cas al timó: posa el timó cap on vols anar i espera. L'hèlix anirà adreçant el vaixell que havies torçat.
- Amb arrencada, treu gas. Cap als 10 metres es crea un flux d'aigua net per la pala i el vaixell ja té arrencada: treu gas. Sense l'hèlix empenyent gairebé no hi ha efecte evolutiu i el vaixell comença a ser noble. Com que t'has passat 30 metres, encara et queden 20, després 10, i quan en queden 10 ja tens un bon control del timó marxa enrere.
- La corba marxa enrere, amb molt poc timó. Fes la corba d'evolució marxa enrere i comença a ficar la popa al forat amb gas mínim o gairebé en neutre, i entra en neutre. Compte: marxa enrere el timó és molt reactiu. Res de tot a una banda i després tot a l'altra: molt poquet timó, espera uns segons a veure com reacciona i corregeix.
- A 5 metres, la mà al morse; a 3, avant suau. Quan quedin uns 5 metres fins al moll, la mà ja al morse. A uns 3 metres, avant i frena suaument per quedar-te a un metre del moll.