Navegació · Història

Història de la navegació astronòmica: del sextant al GPS

Com es calculava la posició mirant el cel, per què la longitud va ser el gran problema durant segles i què hi té a veure un rellotge.

Ricard Prehn, patró professional i capità de iot Actualitzat el 29 de setembre del 2026 3 min

Alumne fent servir un sextant a bord del veler de l’Escola Nàutica Altair

Avui mirem una pantalla i veiem la nostra posició. Però durant segles, els mariners van dependre de la trigonometria esfèrica i d’instruments de precisió mecànica per no perdre’s en la immensitat blava. Entendre-ho et farà millor navegant avui.

El sextant i el triangle de posició

El sextant no mesura distàncies, mesura angles. Per saber on ets, has de mesurar l’altura d’un astre (Sol, Lluna, estrelles) sobre l’horitzó.

El procés de càlcul:

  1. Mesurar l’altura instrumental (Ai) amb el sextant.
  2. Corregir els errors (refracció, semidiàmetre) fins a obtenir l’altura vertadera (Av).
  3. Consultar l’almanac nàutic amb l’hora exacta (TU).
  4. Resoldre el triangle de posició esfèric.
  5. Obtenir una recta d’altura. Ets en algun punt d’aquesta línia.
Esquema tècnic d’un sextant

Anatomia del sextant

El resultat no és un punt fix, és una línia de posició. Per fixar la teva ubicació exacta (el creuament), has d’esperar unes hores i prendre una altra mesura (trasllats) o mesurar dues estrelles simultàniament durant el crepuscle.

El problema de la longitud i el rellotge de Harrison

Calcular la latitud (nord/sud) era fàcil: n’hi havia prou de mesurar l’altura de l’estrella Polar o del Sol al migdia. El drama històric era la longitud (est/oest).

«Saber on ets al paral·lel és fàcil. Saber on ets al meridià és el problema que ha matat milers de mariners.»

El repte del temps

Per saber la teva longitud, has de saber l’hora exacta al meridià de referència (Greenwich) i comparar-la amb la teva hora local (migdia solar). La diferència de temps et dona la distància est/oest.

L’error fatal

Un error d’1 minut al rellotge suposa un error de 15 milles nàutiques a l’equador. Els vaixells es perdien i naufragaven perquè els rellotges de pèndol no funcionaven amb el balanceig del mar.

La solució: H4

John Harrison, un fuster anglès, va inventar al segle XVIII el cronòmetre marí H4, un rellotge mecànic capaç de mantenir la precisió en alta mar. Va ser la revolució tecnològica més gran abans del GPS.

La nàutica és més que conduir un vaixell

Als nostres cursos no només t’ensenyem a aprovar l’examen, et transmetem la cultura del mar. Si et fascina aquest món, uneix-te a la comunitat d’alumnes d’Altair.

Encara no tens títol?

Treu-te la Llicència de Navegació en un sol dia

Comparteix-ho

WhatsAppFacebook

Segueix-nos