Què mirar en comprar un vaixell de segona mà: la llista per a la primera visita

Publicat el 9 d’octubre de 2026 · Per Ricard Prehn, enginyer industrial, patró professional d’embarcacions d’esbarjo (PPER), capità de iot i professor nàutic des de fa més de 27 anys; fa els peritatges de compra d’Escuela Náutica Altair

Aquesta és la llista que et donaria si m’acompanyessis a veure un vaixell. No substitueix un peritatge —no mesura humitats ni obre res—, però t’ensenya a descartar en un matí els vaixells que no mereixen ni la visita del perit. Si vols saber quins errors surten més cars, els tens a 5 errors en comprar un vaixell de segona mà.

Emporta’t una llanterna, un drap, el mòbil per fer fotos de tot i, si pots, algú que no estigui enamorat del vaixell.

1. Abans d’anar-hi: les preguntes per telèfon

T’estalvien viatges. Si el venedor no sap o no vol contestar, ja és una resposta.

• El vaixell està a nom teu? Per què el vens?
• Quan es va treure de l’aigua per última vegada i què s’hi va fer? Tens les factures?
• Hores del motor, últim canvi d’oli, d’impulsor i, si és saildrive, de la goma interior.
• De quin any és l’eixàrcia? I les veles?
• Em deixes veure’l fora de l’aigua i engegar el motor en fred?

2. Buc, quilla i coberta

Si pots, mira’l en sec. Un buc acabat de pintar no és una bona notícia fins que sàpigues per què es va pintar.

• Butllofes a l’obra viva: poden ser osmosi. Si en punxar-les en surt líquid amb olor de vinagre, és mal senyal.
• La unió de la quilla amb el buc: una esquerda en forma de «somriure» davant de la quilla delata una encallada o un cop. Mira també els perns per dins.
• El timó: mou-lo amb la mà. Joc a la metxa o esquerdes a la pala, apunta-ho.
• Coberta: camina-hi. Una zona que cedeix sota el peu sol ser nucli humit o podrit.
• Candelers, balcons i ferramenta: empeny-los. Si es mouen, hi entra aigua pels cargols.
• Microesquerdes al gelcoat: en vaixells amb anys solen ser estètiques; les esquerdes en estrella al costat de ferramenta, no tant.

L’osmosi no sempre es veu: un buc pot estar humit per dins sense ni una butllofa. T’ho expliquem a com detectar l’osmosi (en castellà).

3. L’interior: nas, sentina i cables

Entra i olora abans de mirar. L’olfacte detecta en un segon el que el venedor ha trigat una setmana a netejar.

• Olors: gasoil (fuites), humitat i floridura (filtracions), aigües negres (dipòsit o tubs).
• La sentina: una mica d’aigua és normal; oli, gasoil o aigua salada que torna després d’eixugar, no.
• Fusta fosca o inflada al costat dels ulls de bou, les cadenes dels obencs i el peu del pal: per aquí hi entra aigua.
• Aixetes de fons: que obrin i tanquin, amb doble abraçadora a cada mànega. Si són d’origen en un vaixell de més de deu anys, compta a canviar-les.
• Bombes d’eixugar: n’hi ha d’haver una d’elèctrica i una de manual. Tira aigua a la sentina i prova-les.
• Cablejat: empalmaments amb cinta aïllant, cables cremats o una troca darrere del quadre són feina (i risc d’incendi).
• Bateries: mira’n la data. Les de plom duren 4 o 5 anys; sense factura, compta a canviar-les.

4. El motor: sempre en fred

Demana que no l’engeguin abans que arribis. Un motor que ja és calent amaga els problemes d’arrencada i bona part del fum.

• Arrencada: ha d’engegar a la primera o a la segona, sense estrebades estranyes ni cops metàl·lics.
• Aigua per l’escapament des del primer moment. Si no en surt, para el motor.
• El fum: blavós o negre persistent, mal senyal (ho expliquem més avall).
• La vareta de l’oli: si l’oli sembla cafè amb llet, hi ha aigua a dins.
• Òxid i restes de sal al colze d’escapament, a les brides i sota el motor: fuites antigues.
• Saildrive: la goma interior (el diafragma) es canvia per anys, no per hores. El manual de Yanmar de la sèrie SD diu com a màxim cada 6 anys; sense factura, dona-la per original.
• Hores: que quadrin amb l’aspecte. Poques hores en un motor de vint anys també és un avís: molt temps aturat.

Quin color de fum és dolent en un motor de vaixell?

Una mica de fum blanc en arrencar en fred és normal. Dolent és el fum blavós (crema oli), el negre que no se’n va en pujar de voltes (mala combustió, sobrecàrrega o hèlix inadequada) i el blanc dens que continua amb el motor calent (pot ser aigua a la combustió). I sempre ha de sortir aigua per l’escapament: si no en surt, para el motor.

5. Eixàrcia i veles

En un veler, el pal és el més car que pot caure. Mira amunt encara que et faci mandra.

• Edat de l’eixàrcia: se sol canviar cada uns deu anys. I moltes assegurances a tot risc només cobreixen la caiguda del pal si l’eixàrcia té menys de deu anys i hi ha factura que ho demostri.
• Terminals premsats: busca fils trencats on el cable entra al terminal i esquerdes fines al mateix terminal.
• Tensors i cadenes: òxid, passadors sense tancar o plaques deformades.
• Peu del pal: corrosió blanca a l’alumini, sobretot on toca acer inoxidable.
• Veles: desplega-les. Teixit acartonat o que s’esquinça amb l’ungla, costures cremades pel sol i la funda UV desfeta.

6. La prova de mar

Molts problemes només apareixen navegant. Si el venedor no vol sortir, pregunta’t per què.

• Motor a diversos règims, també una estona a fons: sense vibracions estranyes, sense escalfar-se i sense fum negre.
• Marxa enrere i avant, canviant diverses vegades: la palanca i l’inversor han d’entrar sense cops.
• El govern: que la roda o la canya no tinguin jocs ni dureses.
• En veler, hissa i trima les veles: winxos, molinets i enrotlladors han de funcionar.
• En tornar, obre la sentina un altre cop: hi ha entrat aigua navegant?

7. Els papers

El certificat de registre i permís de navegació, el títol de propietat, el full d’assentament de Capitania Marítima, el certificat de navegabilitat o el marcatge CE, el justificant que es van pagar l’IVA i l’impost de matriculació, la llicència de la ràdio, les factures i manuals del motor i els equips, i el seu DNI. Demana també una nota simple de la Secció de Vaixells del Registre de Béns Mobles per veure si té hipoteques o embargaments.

• Que el vaixell estigui a nom de qui el ven. Si és d’una societat, de diversos hereus o «d’un amic», el tràmit es complica.
• Sense càrregues ni embargaments. Demanant una nota simple de la Secció de Vaixells del Registre de Béns Mobles. Compte: en els vaixells d’esbarjo aquesta inscripció és voluntària, així que si no surt res no prova que el vaixell estigui lliure. Demana també que el venedor demostri que està al dia de l’amarrador i del port, i que el contracte digui que qualsevol deute anterior a la venda és seu.
• Que el certificat de navegabilitat estigui en vigor i que l’equip de seguretat a bord correspongui a la zona on vols navegar. El que ha d’anar a bord ho tens a documentació obligatòria del vaixell (en castellà).
• Bandera estrangera (polonesa, per exemple): els registres espanyols no et diuen res dels seus deutes. Llegeix abans què passa amb la bandera polonesa (en castellà).
• L’amarrador: a molts ports no va amb el vaixell, perquè és un contracte o una concessió a nom del venedor. Pregunta-ho abans de donar per fet on el tindràs.
• El contracte, per escrit. I si el vaixell està inscrit al Registre de Béns Mobles, davant de notari (escriptura o pòlissa). El canvi de titularitat a Capitania el sol portar una gestoria nàutica.

8. El que costa a més del preu

Si el compres a un particular, l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), que a Catalunya és del 5 % sobre el valor real del vaixell, que no sempre coincideix amb el preu pactat. Si el ven una empresa, no hi ha ITP: el preu porta el 21 % d’IVA. L’impost de matriculació no es torna a pagar en una compra de segona mà, tret d’excepcions.

Compte amb la base de l’ITP: és el valor real del vaixell, que no sempre coincideix amb el que posa el contracte, i Hisenda el pot revisar. Per saber què et costarà tenir-lo cada any, mira quant costa el manteniment anual d’un vaixell (en castellà).

Senyals per marxar

• No et deixa veure’l en sec ni engegar el motor en fred.
• No vol que el vegi un perit, o et fa pressa perquè «hi ha un altre comprador».
• Els papers no estan a nom seu o no apareixen.
• El preu està molt per sota del de vaixells iguals sense una explicació clara.
• Buc acabat de pintar, sentina acabada de netejar i motor ja calent quan arribes. Tot alhora.

Si el vaixell supera la visita

No és obligatori, però és el més rendible de tota la compra. La primera visita serveix per descartar vaixells; el peritatge, per no comprar un problema: mesura la humitat del buc, revisa el que no es veu i et dona un informe escrit amb què negociar el preu. Fes-lo abans de signar i de pagar la paga i senyal, o posa el peritatge com a condició al contracte d’arres.

El que revisa un perit, punt per punt, és a què revisa un perit naval abans de comprar un vaixell (en castellà), i el que hem trobat en vaixells reals, als nostres casos de peritatge.

Preguntes freqüents

Informació general, actualitzada a l’octubre de 2026. Els impostos i tràmits depenen de la comunitat autònoma i de cada cas: confirma’ls amb la teva gestoria abans de signar.