La rosa dels vents mediterrània
A la Mediterrània, cada direcció del vent té nom propi des de fa segles. Començant pel nord i en el sentit de les agulles del rellotge: tramuntana (N), gregal (NE), llevant (E), xaloc (SE), migjorn (S), garbí (SO), ponent (O) i mestral (NO). Són els que veuràs a la rosa de la capçalera i els que fan servir els pescadors i els parts de la costa.
Recorda que el vent s’anomena per d’on ve, no cap a on va: el llevant bufa de l’est cap a l’oest.
Vent de terra i vent de mar
Abans d’aprendre’s els noms, el més útil és saber si el vent ve de terra o de mar, perquè es comporten de manera molt diferent:
Vent de terra
Tramuntana, mestral, ponent. Arran de costa no hi ha onada perquè no té recorregut sobre el mar, així que el mar sembla tranquil. Però surt ratxejat, baixant per les valls, i t’empeny cap a fora. Com més t’allunyes, més vent i més mar.
Vent de mar
Llevant, gregal, xaloc, migjorn, garbí. Arriba més regular, però porta l’onada que ha aixecat en el seu recorregut. A prop de la costa i a l’entrada dels ports el mar s’empina, i la costa queda a sotavent: si alguna cosa falla, el vent et porta cap a les roques.
Tramuntana i mestral
Són els dos vents freds i secs del nord. Solen aparèixer junts, quan hi ha altes pressions sobre el golf de Biscaia i una baixa al golf de Gènova: l’aire fred baixa des de França i s’accelera pels passos entre muntanyes.
- Tramuntana (N): surt accelerada pel pas entre els Pirineus i el Massís Central francès cap al golf de Lleó. És el vent de l’Empordà i el cap de Creus, on pot bufar a força 8 o més amb el cel completament blau. Com més al sud, menys força.
- Mestral (NO): el parent del mistral francès. A Catalunya es canalitza per la vall de l’Ebre i surt amb força pel delta i les Terres de l’Ebre. A la costa del Garraf entra com a vent de terra, ratxejat.
El perill de tots dos és el mateix: dia assolellat, mar pla arran de platja i la sensació que es pot sortir. És la trampa clàssica per a un vaixell petit. Si el part dona tramuntana o mestral fort, la pregunta no és com està el mar al port, sinó com estarà a tres milles.
Llevant i gregal: els temporals de mar
El llevant (E) és el vent dels grans temporals de la costa catalana. Apareix quan hi ha una borrasca al sud, cap a les Balears, Alborán o el nord d’Àfrica, i altes pressions al nord. Bufa sobre centenars de milles de mar obert, així que aixeca molta onada, i l’empeny de cara contra la costa. Porta a més pluja, de vegades molt intensa.
El cas més recordat és el temporal Gloria del gener de 2020, que va destrossar platges i passejos marítims de tota la costa catalana. Els temporals de llevant són més freqüents de la tardor a la primavera.
El gregal (NE) s’hi assembla: vent de mar, fresc i sovint amb pluja. Amb un gregal fort, l’entrada d’alguns ports de la costa es torna delicada per l’onada que trenca a la bocana.
La marinada i el garbí d’estiu
De la primavera a la tardor, els dies de bon temps tenen un guió gairebé fix: matí tranquil, i cap al migdia la terra s’ha escalfat més que el mar i comença a entrar la marinada, la brisa de mar. Creix al llarg de la tarda i cau al capvespre. A la costa de Barcelona i el Garraf sol entrar del sud o del sud-oest: és la garbinada, que a la tarda pot posar-se a 12-15 nusos i aixecar un marejol curt.
Per aprendre a navegar és el millor vent que hi ha: previsible, temperat i sense sorpreses. Per això la majoria de les nostres sortides d’estiu s’organitzen pensant en l’hora en què entra. Per gaudir-lo sense la feina, les nostres sortides en veler a la posta de sol aprofiten just el moment en què la brisa cau.
Ponent, xaloc i migjorn
- Ponent (O): vent de terra, sec. A l’estiu arriba calent des de l’interior i fa pujar la temperatura a la costa. Arran de costa no hi ha onada, però ratxeja.
- Xaloc (SE): càlid i humit, de vegades amb calitja. Vent de mar: porta onada cap a la costa.
- Migjorn (S): humit i temperat. A l’estiu es barreja amb la marinada.
Tempestes d’estiu i gota freda
A final d’estiu i a la tardor, el mar és calent i n’hi ha prou amb una entrada d’aire fred en altura perquè es formin tempestes molt ràpides. La més coneguda és la gota freda o DANA. Per al navegant, el problema no és la pluja: són les ratxes que surten del cumulonimbus i els canvis bruscos de vent, que poden passar de 5 a 35 nusos en minuts.
Els models d’alta resolució com AROME i HARMONIE les preveuen millor que els globals (ho explico a models meteorològics i Windy), però la regla d’or és mirar el cel: si veus créixer un cumulonimbus cap a tu, es prenen rissos o s’arria abans que arribi. Com reconèixer-lo és a la guia de meteorologia marítima.
Quan quedar-se a port
No hi ha una xifra màgica: depèn del vaixell, de la tripulació i de cap a on bufa. Com a orientació per a un veler de 8-10 metres amb una tripulació que està aprenent:
- Fins a força 4 (16 nusos): bon dia per navegar i aprendre.
- Força 5 (17-21 nusos) sostinguda: amb rissos i experiència, sí; per a un passeig amb gent que no navega, millor que no.
- Onades de 2 metres o més (forta maror alta), avís d’AEMET a la teva zona o tempestes previstes: s’ajorna.
- Vent de terra fort: més prudència de la que demana el mar que veus des del port.
AEMET emet avís costaner quan preveu força 7 o més, mar de 3 metres o més a la Mediterrània, tempestes, pluja molt forta o visibilitat de menys d’una milla. Un avís a la teva zona és un «no» sense discussió.
On mirar la previsió
- AEMET, predicció marítima: l’oficial. La de costes cobreix fins a 20 milles; mira sempre els avisos.
- Meteocat: el Servei Meteorològic de Catalunya, que coneix molt bé els vents locals.
- Puertos del Estado (Portus): boies amb el vent i l’onada reals davant de Barcelona i Tarragona.
- Windy: per comparar models. Per a la costa, AROME i ICON-EU.
- Com llegir el part terme a terme: com interpretar el part meteorològic marítim.
Preguntes freqüents
Què és la marinada?
La brisa de mar de la costa catalana: els dies de bon temps, a mig matí comença a entrar vent del mar cap a terra, es reforça a la tarda i cau al capvespre. A la costa de Barcelona i el Garraf sol entrar del sud o del sud-oest (garbí).
Quin vent és el més perillós a la costa catalana?
Per al mar, el llevant (est): bufa sobre centenars de milles de mar obert i aixeca molta onada contra la costa, com al temporal Gloria del gener de 2020. Per a un vaixell petit a prop de la costa, la tramuntana i el mestral, perquè vénen de terra, semblen inofensius arran de platja i empenyen mar endins.
Per què la tramuntana bufa tan fort a l’Empordà?
Perquè l’aire fred del nord es canalitza entre els Pirineus i el Massís Central francès i surt accelerat cap al golf de Lleó. Al cap de Creus és on es nota amb més força.