Seguretat i normativa · Salvament marítim

Em trobo un vaixell a la deriva: me'l puc quedar?

Un veler sense ningú a bord enmig del mar. La primera pregunta no és si és teu, és on és la seva tripulació. Després ve la llei: avisar l'Armada, salvar-lo amb seny i esperar sis mesos.

Ricard Prehn, patró professional i capità de iot Actualitzat el 27 d’octubre del 2026 11 min

Embarcació de Salvament Marítim amarrada al port de Barcelona

Publicat el · Per Ricard Prehn, patró professional d'embarcacions d'esbarjo (PPER), capità de iot, Yacht Captain up to 200 GT i professor nàutic des de fa més de 27 anys

En resum

Primer, les persones: un vaixell buit a la deriva pot voler dir que algú ha caigut a l'aigua. Truca a Salvament Marítim pel canal 16 o al 900 202 202 (o al 112) amb la posició, abans de pensar en el vaixell.

No te'l pots quedar sense més. Recuperar un vaixell abandonat a l'aigua és un salvament (art. 358.4 de la Llei de Navegació Marítima). Ho has de comunicar a l'Armada al primer port on arribis (art. 368). Mentrestant el guardes i el cuides.

Si el propietari apareix, tens dret a un premi per salvament (mai més gran que el valor del vaixell) i a retenir-lo fins que te'l garanteixi. Si en sis mesos no apareix, l'Armada el taxa: fins a 3.000 € és teu; si val més, es subhasta i t'emportes 3.000 € més un terç del que passi d'aquesta xifra, més les teves despeses.

Quedar-te'l sense avisar és apropiació indeguda (art. 254 del Codi Penal). I un vaixell enfonsat no es toca: per treure'l cal autorització de l'Armada, i si és antic és patrimoni arqueològic.

El primer: on és la seva gent?

Un vaixell sense ningú a bord, amb el motor parat o amb les veles onejant, no és un regal del mar. El més probable és que s’hagi deslligat d’un fondeig o d’un amarratge. Però també pot ser que algú hagi caigut a l’aigua i el vaixell hagi seguit sol. Aquesta és la primera hipòtesi que has de descartar.

Per això, abans de res:

  1. Truca a Salvament Marítim pel canal 16 de VHF, al 900 202 202 o al 112. Dona la teva posició (la del GPS, en graus i minuts), l’hora, com és el vaixell (eslora aproximada, color, vela o motor), el nom o la matrícula si es llegeixen al casc i si veus algú a bord o a l’aigua.
  2. Mira al voltant abans d’apropar-te: un cap a l’aigua, una armilla, una boia. Si hi ha una persona a l’aigua, ja no ets davant d’una troballa, ets davant d’un rescat, i la llei t’obliga a socórrer-la sempre que ho puguis fer sense posar en greu perill el teu vaixell ni els teus (art. 183.3 de la Llei de Navegació Marítima i art. 10 del Conveni de Salvament de 1989).
  3. Fes fotos del vaixell, del nom i de la matrícula, i apunta la posició i l’hora. Et serviran si després cal demostrar què vas trobar i on.

Encara que no vulguis fer res més, l’avís ja és útil: un vaixell a la deriva és un perill per a la navegació, sobretot de nit, i Salvament pot emetre per ràdio un avís per a la resta de vaixells de la zona. Com es fa bé una crida de socors ho tens a la crida MAYDAY pas a pas.

Recuperar un vaixell a la deriva és un salvament

Aquí comença la part legal. A Espanya, des del 2014, tot això ho regula la Llei 14/2014 de Navegació Marítima (la «LNM»), que va substituir l’antiga Llei 60/1962 d’auxilis, salvaments, remolcs i troballes. Si llegeixes en un fòrum regles d’aquesta llei vella, ja no valen.

La LNM no parla de «troballa» com si fos una cartera perduda al carrer. Diu una cosa més concreta (art. 358.4):

La troballa i recuperació immediata de béns abandonats a les aigües o les seves costes es considerarà com a salvament.

És a dir, si trobes un vaixell abandonat i el recuperes, per a la llei ets un salvador. I el salvament es regeix pel Conveni Internacional sobre Salvament Marítim de Londres de 1989, que Espanya va ratificar el 2005, completat pel capítol de la LNM sobre salvament (arts. 357 a 368).

Per això no s’aplica la regla del Codi Civil per a les coses perdudes a terra (tornar-la o portar-la a l’Ajuntament i cobrar una desena part). El mateix Codi Civil ho diu: el que es troba al mar es regeix «per lleis especials» (art. 617).

Me’l puc quedar?

No d’entrada. El vaixell continua tenint propietari encara que estigui a la deriva. El que diu la llei és això (art. 368 de la LNM):

  1. Avisar l’Armada al primer port on arribis. Si el vaixell és de propietari desconegut, tens l’obligació de comunicar-ho. A la pràctica, el més senzill és dir-ho a Salvament Marítim per ràdio i, en arribar, a la Capitania Marítima del port, que et dirà on presentar-lo. Qui tramita les troballes a l’Armada és el Jutjat Marítim Permanent de la zona (a Catalunya, el n.º 1 de Barcelona), mentre no es creï el Consell d’Arbitratges Marítims que preveu la llei.
  2. L’Armada obre un expedient per trobar el propietari. Si el vaixell està matriculat en un altre país, n’avisa el cònsol.
  3. Mentrestant, tu el guardes. Pots retenir el vaixell i l’has de conservar en bon estat. Els ports estan obligats a deixar-lo entrar i estar-s’hi, tot i que poden cobrar les despeses.

Després hi ha dos finals possibles.

Si apareix el propietari, l’Armada et diu qui és. Ell ha d’acceptar que li tornis el vaixell, i tu tens dret a cobrar les despeses de conservació i el premi per salvament. A més, pots retenir el vaixell fins que et doni una garantia suficient pel que reclames (art. 365).

Si en sis mesos no apareix ningú, l’Armada taxa el vaixell:

Valor de la taxació Què passa Què t’emportes
Fins a 3.000 € El vaixell és teu El vaixell, un cop pagades les despeses de l’expedient
Més de 3.000 € Es ven en subhasta pública 3.000 € + un terç del que passi de 3.000 € + les teves despeses. La resta va al Tresor

Un exemple: un veler de segona mà que se subhasta per 30.000 €. Et corresponen 3.000 € més un terç dels 27.000 € restants (9.000 €), és a dir, 12.000 € més les despeses que hagis tingut, un cop descomptades les de l’expedient.

Si el que trobes a bord és de comerç prohibit (armes, drogues), l’Armada li dona el destí que marqui la llei i aquí no hi ha premi que valgui (art. 368.5 i 381). Tampoc cal dir que en aquest cas no toquis res i ho comuniquis de seguida.

I si me’l quedo sense dir res?

Llavors ja no ets un salvador. T’estàs quedant una cosa que té propietari, i això és apropiació indeguda (art. 254 del Codi Penal): multa de tres a sis mesos, o d’un a dos mesos si el que et quedes no passa de 400 €. I perds el premi que la llei et donava per fer-ho bé.

A més, un vaixell té número de casc, matrícula i, sovint, motor amb número de sèrie. Vendre’l, matricular-lo a nom teu o assegurar-lo sense papers no és tan fàcil com sembla.

El puc remolcar?

Sí, si ho pots fer sense perill. Portar-lo a port és justament el salvament que dona dret a premi. Però tingues clares tres coses:

  • No estàs obligat a salvar un vaixell. L’obligació legal és socórrer les persones. Salvar béns és voluntari i, si et surt malament, el remolc, la maniobra o els danys al teu vaixell van a compte teu: el Conveni només paga quan hi ha un resultat útil (art. 12). És el famós «no cure, no pay».
  • Remolcar al mar no és el mateix que al port. Un vaixell sense ningú al timó fa guinyades, el cap dona estrebades i una ona el pot posar damunt de la teva popa. Amb mala mar o un vaixell gran, el sensat és avisar Salvament i quedar-te a prop fins que arribi algú preparat.
  • Coordina’t amb Salvament Marítim. L’Administració Marítima pot intervenir en qualsevol salvament en aigües espanyoles i donar-te instruccions que has de complir (art. 367).

Si al vaixell hi ha algú i et diu que no vol que el remolquis, i la negativa és raonable, no tindràs dret a premi (art. 364). I si hi ha gent a bord que et demana un remolc sense estar en perill, per exemple perquè s’ha quedat sense motor amb bon temps, això no és un salvament: és un remolc de fortuna (art. 305). Tens dret a una remuneració adequada encara que al final no arribis a port, però millor acordar les condicions abans de passar el cap.

Cal demanar permís per remolcar-lo?

No. Ni la Llei de Navegació Marítima ni el Conveni de Salvament demanen autorització prèvia per salvar un vaixell que és a flotació. Les úniques autoritzacions de l’Armada són per buscar o treure vaixells enfonsats (arts. 376 i 377). El que és obligatori és avisar l’Armada després, en arribar a port (art. 368).

Tot i això, avisa per ràdio abans de passar el cap. Truca a Salvament Marítim pel canal 16, dona la posició i la descripció del vaixell i digues alguna cosa com «m’ofereixo a remolcar-lo a Port Garraf». Hi ha quatre bones raons:

  1. Pot haver-hi gent desapareguda d’aquest vaixell. Salvament potser ja el busca, i la posició on el vas trobar és una pista clau.
  2. Pot ser que ja hi vagi algú: una embarcació de Salvament o un remolcador contractat pel propietari.
  3. Queda constància de l’hora, la posició i l’estat del vaixell. Et servirà davant l’Armada i si reclames el premi.
  4. Et poden donar instruccions que hauràs de complir (art. 367), per exemple a quin port portar-lo.

Avisa també el port de destinació pel seu canal abans d’arribar. Està obligat a deixar-te entrar amb el que has salvat (art. 368.6), però necessita preparar-te un lloc.

I els llums i marques de remolc? És un remolc il·legal si no els porto?

No. Un veler que remolca a motor és, per al RIPA, un vaixell de propulsió mecànica que remolca (regla 24):

  • De dia no cal cap marca. El bicon només és obligatori si el remolc mesura més de 200 metres, cosa que amb una embarcació d’esbarjo no passa.
  • De nit, la regla general demana els llums de remolc: dos llums de tope en vertical i el groc de remolc damunt del de popa. Gairebé cap veler els porta.
  • Per a això hi ha la regla 24 i): el vaixell que no es dedica normalment a remolcar no està obligat a mostrar aquests llums quan en remolca un altre en perill o que necessita ajuda. Això sí, ha d’indicar per tots els mitjans al seu abast que va remolcant, per exemple il·luminant el cap i el vaixell remolcat amb un focus.
  • Al vaixell remolcat li passa el mateix (regla 24 h): si no pot portar els seus llums, perquè no hi ha ningú a bord o no té bateria, s’il·lumina o se senyalitza com es pugui, perquè es vegi que hi és.

I si navegues de nit amb un remolc, digues-ho pel canal 16 perquè els vaixells de la zona ho sàpiguen.

Quant és el premi per salvament?

No hi ha un percentatge fix. El Conveni de 1989 (art. 13) diu que la recompensa ha d’animar a salvar i la calcula amb criteris com:

  • el valor del vaixell i del que porta;
  • el perill en què era i el que has aconseguit salvar;
  • el risc que has corregut tu i el teu vaixell;
  • el temps, les despeses i les pèrdues que has tingut;
  • la rapidesa i la perícia amb què ho has fet;
  • el que has fet per evitar danys al medi ambient (un vaixell amb gasoil a bord que acaba a les roques també contamina).

El límit és clar: mai més que el valor del vaixell salvat (art. 362 de la LNM). Si t’avens amb el propietari, perfecte. Si no, pots triar entre els òrgans d’arbitratge de l’Armada (el Consell d’Arbitratges Marítims) o un jutge civil. Per reclamar tens dos anys (art. 23 del Conveni).

Un detall per als que surten en vaixell aliè: quan el salvador és un vaixell amb tripulació contractada, la llei reparteix el premi un terç per a l’armador i dos terços per a la dotació, tret de pacte (art. 363).

I a partir de les 12 milles? Aigües internacionals

És un dubte molt habitual: «a partir de 12 milles són aigües internacionals i allà no mana ningú». No és ben bé així. Els espais del mar, segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (Montego Bay, 1982), són:

Zona Distància de la costa Per a una troballa
Aigües interiors i mar territorial Fins a 12 milles Sobirania espanyola: s’aplica la LNM sencera
Zona contigua De 12 a 24 milles Espanya controla, entre altres coses, els objectes arqueològics del fons
Zona econòmica exclusiva Fins a 200 milles A la Mediterrània nord-occidental, des del 2013 (RD 236/2013)
Alta mar Més enllà Sense Estat ribereny, però no sense llei

Per a un vaixell que sura a la deriva, la distància canvia poc:

  • L’obligació de socórrer les persones existeix a qualsevol mar (art. 98 de la Convenció del Mar i art. 10 del Conveni de Salvament).
  • El Conveni de Salvament s’aplica a «qualssevol aigües», no només a les espanyoles. L’han signat la majoria de països amb costa.
  • L’obligació de l’art. 368 s’activa en arribar a port: si portes el que has salvat a un port espanyol, avises l’Armada igual que si l’haguessis trobat a la bocana.
  • I si navegues amb bandera espanyola, la llei espanyola et segueix allà on vagis.

On sí que importa la distància és en els vaixells enfonsats, que tenen les seves pròpies regles.

Si el vaixell està enfonsat: no es toca

Un vaixell al fons no és un vaixell a la deriva. La LNM (arts. 369 a 383) diu:

  • El propietari no perd la propietat perquè el vaixell s’enfonsi. Només deixa de ser seu si l’abandona expressament, per exemple cedint-lo a la seva asseguradora (art. 373).
  • Si és a aigües interiors o al mar territorial (fins a 12 milles), passa a ser de l’Estat als tres anys de l’enfonsament (art. 374). Si és més lluny, passa a l’Estat només si era d’un espanyol.
  • Per explorar-lo, buscar-lo o treure’l cal autorització de l’Armada (arts. 376 i 377). Bussejar en un vaixell enfonsat i emportar-se coses no és trobar-les.
  • Si és un pecio antic, és patrimoni cultural subaquàtic: no és un salvament (art. 358.3), és domini públic i s’ha de comunicar de seguida (Llei 16/1985 del Patrimoni Històric, art. 44). Més enllà del mar territorial regeix la Convenció de la UNESCO de 2001, de la qual Espanya és part, i a la zona contigua treure un objecte arqueològic sense permís és sancionable com si fos en territori espanyol (art. 383).
  • Els vaixells de guerra i d’Estat espanyols enfonsats són de l’Estat sempre, estiguin on estiguin (art. 382).

En resum, si et trobes un vaixell a la deriva

  1. Busca persones i truca a Salvament Marítim (canal 16, 900 202 202 o 112) amb la posició.
  2. Fotos, nom, matrícula, posició i hora.
  3. Si el pots remolcar sense perill, coordina-ho amb Salvament. Si no, queda’t a prop o segueix el teu camí un cop avisat.
  4. En arribar a port, comunica-ho a l’Armada. Guarda el vaixell i cuida’l.
  5. Espera: o apareix el propietari i cobres el premi, o als sis mesos l’Armada el taxa i et dona el que marca la llei.
  6. Mai te’l quedis sense dir res.

Tot això (com demanar ajuda per ràdio, què fer si algú cau a l’aigua, com passar un remolc) forma part del que s’aprèn al PER i a les pràctiques. No per sortir a buscar vaixells a la deriva, sinó per saber què fer el dia que te’n trobis un.

Les lleis que se citen

Totes es poden llegir al Butlletí Oficial de l’Estat:

  • Llei 14/2014, de 24 de juliol, de Navegació Marítima: art. 183 (deure d’auxili del capità), art. 305 (remolc de fortuna), arts. 357 a 368 (salvament: concepte, premi, retenció, intervenció de l’Administració i béns de propietat desconeguda), arts. 369 a 383 (vaixells naufragats o enfonsats), disposició addicional segona (Consell d’Arbitratges Marítims) i disposició transitòria primera (Jutjats Marítims Permanents).
  • Conveni Internacional sobre Salvament Marítim, Londres, 1989 (ratificat per Espanya, BOE de 8 de març de 2005): art. 1 (definicions), art. 10 (deure de socórrer les persones), art. 12 (sense resultat útil no hi ha pagament), art. 13 (criteris de la recompensa), art. 19 (prohibició del salvament) i art. 23 (dos anys per reclamar).
  • Reglament Internacional per Prevenir els Abordatges (RIPA), 1972 (BOE de 9 de juliol de 1977): regla 24, apartats h) i i) (llums i marques de remolc quan no es poden portar).
  • Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, Montego Bay, 1982 (BOE núm. 39, de 14 de febrer de 1997): art. 98 (deure de prestar auxili) i espais marítims.
  • Reial decret 236/2013: zona econòmica exclusiva d’Espanya a la Mediterrània nord-occidental.
  • Codi Civil espanyol: arts. 615 i 616 (troballa a terra) i art. 617 (el que es troba al mar es regeix per lleis especials).
  • Codi Penal: art. 254 (apropiació indeguda).
  • Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol: art. 44 (troballes arqueològiques).
  • Convenció de la UNESCO sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic, 2001 (BOE de 5 de març de 2009).

Aquest article resumeix la normativa vigent a 27 d’octubre de 2026 (Llei 14/2014 de Navegació Marítima, Conveni de Salvament Marítim de 1989, Codi Civil, Codi Penal i Llei 16/1985). No és assessorament jurídic: davant un cas real, segueix les instruccions de Salvament Marítim i de l’Armada.

Preguntes freqüents

Si trobo un vaixell abandonat al mar, és meu?

No automàticament. La Llei de Navegació Marítima (art. 368) obliga a comunicar-ho a l'Armada al primer port d'escala. L'Armada busca el propietari durant sis mesos. Si no apareix i el vaixell val 3.000 € o menys, passa a ser teu un cop pagades les despeses de l'expedient. Si val més, es subhasta i reps 3.000 € més un terç de l'excés i les teves despeses.

Puc remolcar un vaixell que trobo a la deriva?

Sí, si ho pots fer sense posar en perill el teu vaixell ni la teva tripulació. Remolcar-lo i portar-lo a port és un salvament i dona dret a premi si surt bé. Però no estàs obligat a salvar un vaixell: l'obligació és socórrer les persones. Abans de remolcar, avisa Salvament Marítim, que et pot donar instruccions o enviar-ne un altre.

Cal demanar permís per ràdio per remolcar un vaixell a la deriva?

No és obligatori: la llei no exigeix autorització prèvia per salvar un vaixell a flotació, només comunicar-ho a l'Armada en arribar a port. Però convé avisar Salvament Marítim pel canal 16 abans de començar: pot haver-hi gent desapareguda, pot ser que ja hi vagi algú i et poden donar instruccions que hauràs de complir.

Necessito llums o marques de remolc en un veler?

De dia no, tret que el remolc mesuri més de 200 metres. De nit, la regla 24 i) del RIPA eximeix dels llums de remolc el vaixell que no es dedica a remolcar quan en remolca un altre en perill, sempre que indiqui com pugui que va remolcant, per exemple il·luminant el cap i el vaixell remolcat amb un focus.

Quin premi em correspon si salvo un vaixell i apareix el propietari?

No hi ha un percentatge fix. El Conveni de Salvament de 1989 (art. 13) el calcula segons el valor del vaixell salvat, el perill, el risc que vas córrer, el temps, les despeses i la teva perícia. Mai pot superar el valor del que s'ha salvat. Si no us poseu d'acord, ho decideix l'Armada (Consell d'Arbitratges Marítims) o un jutge civil.

Què passa si em quedo el vaixell sense avisar ningú?

És apropiació indeguda d'una cosa aliena (art. 254 del Codi Penal): multa de tres a sis mesos, o d'un a dos mesos si el que t'apropies no passa de 400 €. A més perds el dret al premi que et donava la llei.

A partir de les 12 milles ja no s'aplica la llei espanyola?

S'aplica igualment. A partir de les 12 milles s'acaba el mar territorial, però el Conveni Internacional de Salvament regeix en qualsevol aigua i l'obligació de socórrer les persones, també. Si portes el que has salvat a un port espanyol, el tràmit amb l'Armada és el mateix. Les 12 milles sí que compten per als vaixells enfonsats: a dins, passen a l'Estat als tres anys.

I si el que trobo és un vaixell enfonsat?

No és el mateix que un a flotació. El propietari d'un vaixell enfonsat no perd la propietat per enfonsar-se; en aigües espanyoles passa a l'Estat als tres anys. Per explorar-lo o treure'l cal autorització de l'Armada. Si és un pecio antic, és patrimoni cultural subaquàtic: es comunica de seguida i no es toca.

A qui truco si veig un vaixell a la deriva?

A Salvament Marítim: canal 16 de VHF, 900 202 202 o 112. Digues-los la posició, com és el vaixell, nom o matrícula si es veuen i si hi ha algú a bord. Encara que no el vulguis recuperar, un vaixell a la deriva és un perill per a la navegació i així poden avisar els altres.

T'estàs preparant el PER o el PNB?

A les pràctiques ho vius a bord del veler des de Port Garraf. A l'Aula Virtual tens el simulador de trobades del RIPA, els llums, la carta nàutica i els exàmens oficials reals.

Comparteix-ho

WhatsAppFacebook

Segueix-nos